Futur per a tots

Un mestre d'una escola de Paterna que ha estat convidat a un seminari educatiu a Guatemala reflexiona sobre l'Educació per al Desenvolupament

Vicent Santana paterna
?Enguany la nostra escola ha guanyat un premi estatal d'Educació per al Desenvolupament. El nostre projecte ha estat emmarcat dins del programa "Escoles Solidàries" que porta endavant l'ONG Educació Sense Fronteres. Gràcies a la generositat de les nostres companyes vaig poder viatjar a Guatemala, juntament amb Mayte, altra mestra de la l'escola. El premi consistia a assistir a un seminari d'intercanvi de bones pràctiques a la ciutat d'Antigua. També visitàrem projectes que du a terme l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, l'Aecid.
El viatge fou molt enriquidor. Vam aprendre molt de les experiències dels altres docents premiats de l'Estat espanyol. Les dificultats per a conscienciar la societat que ens envolta eren una constant comuna, però les formes d'intentar combatre la indiferència no són sempre iguals.
Tots estem convençuts que cal implicar tothom per tal de canviar les coses. Conéixer la realitat és el primer pas per a intentar canviar-la. Ara bé, com es consciencia? Això no és tan senzill. Cal un canvi de perspectiva. Cal ser conscient de l'injust repartiment de la riquesa. Cal saber que la majoria de la població mundial quasi no compta amb recursos, i que l'anomenat (i minoritari) Primer Món té més dels que necessita.

Combatre la indiferència
Els recursos. Eixa és la clau. Les escoles guatemalenques que visitàrem comptaven amb mestres fabuloses, motivades, compromeses i molt, molt implicades amb les necessitats dels xiquets. Amaven la seua faena i treballaven moltes més hores de les estrictament escolars. Però això no és, ni de bon tros, suficient. Les condicions en què treballen les mestres i estudien i juguen els xiquets no són les adequades. Les aules són menudes i han d'acollir molts alumnes. El material és escàs i la il·luminació de les estances, deficitària.
Si ens fixem bé, allò que veritablement actua com a motor de desigualtats no és una altra cosa que l'accés a l'educació; açò condiciona enormement les oportunitats d'uns i d'altres. Aleshores, què podem fer? Sens dubte cal repartir d'una forma més justa la riquesa. Cal que apostem pel comerç just i deixem de banda visions simplistes i paternalistes. Els esforços de cada individu són importants... Els canvis socials produiran canvis polítics, i la política és el problema i la solució.