Això era una escola on no hi havia ni bullying ni violència. Els xiquets no eren chivatos, eren valents que denunciaven les injustícies, i amb moltes coses en comú però també amb les seues diferències, tots eren amics i aprenien junts en classe. A més, era una escola oberta on els familiars i qualsevol persona del barri podia formar part d´ella. El cole era bonic, ple de colors i alegria, i des de 1931, ni més ni menys, intentava formar als millors ciutadans possibles. Era... i és, perquè lluny de ser ficció, esta és la realitat al CEIP Sant Vicent Ferrer de Llíria.
Es tracta d´una Comunitat d´Aprenentatge, finalista dels premis d´àmbit estatal Acción Magistral 2017 que atorga la Fundación de Ayuda contra la Drogadicción (FAD) a projectes que fomenten l´educació en valors. Durant els últims cursos, el col·legi ha millorat la convivència a l´escola gràcies a la participació de tota la comunitat educativa, trencant la barrera entre el centre i les famílies.
Almenys una hora i mitja a la setmana, les classes es dividixen en grups interactius en els quals participen familiars voluntaris, que acompanyen als alumnes quan fan activitats i jocs. «El seu paper és dinamitzar i fer que els xiquets parlen i s´expliquen els uns als altres. El voluntari no explica, només procura que hi haja eixes interaccions, que han de ser igualitàries i es basen en uns principis», explica Inés Tomás, la directora d´esta escola pública, amb quasi 500 alumnes, des dels 2 anys fins 6é de Primària.
Les activitats interactives es desenvolupen amb la supervisió dels mestres, que a soles no podrien interactuar amb la vintena d´estudiants que tenen a les aules. «Els alumnes aprenen a dialogar, a expressar el seu punt de vista, a ajudar-se entre si... i així acceleren el seu aprenentatge», assegura Tomás. D´esta manera, «els xiquets més ràpids aprenen a explicar a aquells que necessiten més temps. Se les enginyen perquè els entenguen, escolten als companys i veuen on s´han quedat...», apunta. Tanmateix, també hi ha al centre una biblioteca tutoritzada, on els estudiants més majors ajuden als menuts a fer els deures.
A més d´açò, a les classes també organitzen tertúlies literàries, on cadascú ha d´explicar el fragment d´un clàssic literari a la resta dels companys, el que els fa adonar-se´n de què hi ha «tantes interpretacions com lectors».
Amb estes interaccions i diàlegs, els més menuts aprenen a tindre «la ment més oberta, són flexibles i menys autoritaris, s´acostumen a dialogar i intenten entendre´s», han comprovat des del centre.
Menys incidents al pati
Per altra banda, un dels lemes de l´escola és: «Tots els valents i valentes ens respectem i parlem, i si no amics i amigues no serem». Amb esta i altres frases per l´estil com «qui m´estima em tracta bé», la comunitat educativa fomenta les relacions d´amistat positives i combat la violència masclista. «Hui dia és difícil treballar per la convivència, perquè hi ha molta atracció social a la violència», lamenta la directora. Per això, intenten que els alumnes detecten i rebutgen les conductes violentes i les males formes, a més de canviar l´ús del llenguatge. «Hem de fer atractives les bones conductes. Donem suport a les víctimes amb xarxes solidàries i ensenyem que els testimonis s´han de posicionar i denunciar», assegura. Així, els xiquets que li diuen als professors qui s´ha comportat malament no són chivatos, sinó «valents». «Els diguem que ´mola´ ser valent», «´mola´ ser bon amic, és ´guai´ comportar-se correctament...», afegix la docent. I és que, la mestra assegura que l´ètica del «t´has de portar bé» ha deixat de funcionar «en una societat que es mou pel desig».
Esther Fernández, professora de 5é de Primària, constata que el nombre d´incidents al pati «s´ha reduït molt». «Els alumnes aprenen a distingir les bones conductes de les roïnes, no utilitzen l´insult o l´agressió, sinó que, per exemple, si algú espenta li pregunten per què ho ha fet», assevera. A més, Fernández observa que els menuts «es protegixen molt entre ells i si algú es porta mal, ignoren la seua actitud i li diuen que no seran amics fins que no els tracte bé».
Participació de tots
Perquè este canvi siga real, és necessari «passar-li la pilota a les famílies», de les que el curs passat ja ixiren un centenar de voluntaris. Inés Tomás explica que «és important que entren en la dinàmica, que tots anem a una» per a generar un canvi social. «Contem amb la seua veu i el seu punt de vista, ja que tot el món vol que els seus fills sàpiguen més», puntualitza. Igual que els professors, els familiars també fan formacions per comprendre el canvi de model educatiu en què l´escola es va embarcar l´any 2014 i, a més, tenen la seua tertúlia literària.
L´equip docent ha comprovat que amb el dinamisme a les aules, «les habilitats dels alumnes milloren molt» i, a més de combatre la violència, intenten «contrarestar la tendència a l´aïllament» que la societat actual imposa a través de les noves tecnologies i la impossibilitat de jugar al carrer com abans.
«Tenim molta il·lusió, creiem en este projecte global i en una transformació social. L´educació és una arma molt important per canviar el món», defensen fermament. «Hem d´invertir un poc més del nostre temps, però la satisfacció personal en vore els resultats és molta. Ens fa continuar motivats, i a les famílies també», garantix la directora.
