Eva Tarín presidix l'associació de directors i directores d'Infantil i Primària de València (ADIP-PV) i dirigix el CEIP Professor Ramiro Jover de València des de fa cinc anys. Creu que en l'educació no pot faltar la cultura de l'esforç, per aprendre a valorar les coses. Li preocupa que cada vegada els alumnes estan més «consentits» i més famílies «desconfien de l'escola». Aposta per obrir els col·legis a la societat i treballar colze a colze amb els pares i les mares.
Quina valoració fa dels 10 anys de l'associació de directors?
En 2007, érem uns 13 socis i l'evolució ha sigut impressionant i molt positiva, perquè en l'actualitat som uns 460 de les tres províncies. A més, amb esta conselleria tenim molt de diàleg.
Per què es crea ADIP-PV?
Perquè estem un poquet desemparats. Els sindicats reivindiquen les hores, però no altres punts de les funcions de la direcció dels centres. A més, l'associació també treballa el diàleg pedagògic.
Porta molts anys en càrrecs directius i no ha de ser senzill...
He passat pels tres càrrecs: secretària, cap d'estudis i ara directora. Hi ha dificultat per trobar algú que vulga la direcció, per la responsabilitat que suposa. Has de tindre molta personalitat, perquè t'enfrontes a situacions molt dures i que t'afecten. Molts bons directors ho han deixat per la pressió que tenien del professorat i de les famílies. Un associat està en un procés judicial per un cas d'homofòbia i tenim una gran desprotecció, perquè la defensa jurídica és només mitja hora abans d'un judici, no dura tot el procés. Més enllà de ser reconeguts com a autoritat, necessitem estar més protegits jurídicament. Cada vegada passen més coses.
Els equips directius també tenen molta càrrega burocràtica. Per ells passen Xarxa Llibres, les beques de menjador...
Sí, moltes vegades no hi ha temps per a la pedagogia. És càrrega burocràtica, sanitària, de manteniment... tot el que no fa algú, acaba fent-ho la direcció on, encara que treballem en equip, sempre recau la responsabilitat màxima
Com ha canviat l'educació en les últimes dècades?
El segle XXI és un canvi tecnològic. Hem de treballar les noves pedagogies, perquè cada vegada els alumnes vénen amb més desmotivació i falta d'atenció, ho veiem en totes les escoles i no podem continuar així. Són alumnes de l'era digital i tot el que no els entre pels ulls no els interessa. O les dinàmiques de treball canvien, o anem mal. El professor continua sent el centre de l'aula i això ha de canviar; és un més de la tribu que ensenya, però no és el centre, perquè qualsevol xiquet en un clic sap més.
Este és el repte més gran de l'educació en l'actualitat?
Sí, el canvi metodològic és fonamental, sinó, mai hi haurà un canvi; hi ha metodologies molt més motivadores. A més, les escoles han d'obrir-se més a la societat. Cada vegada l'educació està més complicada i la confiança entre família i escola està més deteriorada. Hem de fer una xarxa escola-família que ens enfortisca, perquè tots anem en la mateixa direcció. Les famílies no són com abans; ha canviat la criança i moltes vegades qüestionen el treball dels professors.
Una reivindicació històrica era que les escoles comptaren amb auxiliars administratius i algunes ja tenen des d'este curs. Per què tenien els instituts i no les escoles?
En les escoles no es veia necessari si no tenien tres línies amb 700 o 800 alumnes. No deixarem de reclamar-ho i és necessari, perquè cada vegada la càrrega burocràtica és major. La conselleria és sabedora i, per exemple, este curs ha fet els esborranys de la majoria de beques de menjador. També calen infermeres que s'encarreguen de la medicació dels alumnes, però això ja ho veig més a llarg termini. De moment, a l'escola hem de fer de tot.
Hauria de professionalitzar-se el càrrec de director o directora?
Hem de ser professionals i formar-nos per a la direcció, però no podem deixar el contacte amb l'aula, que és la realitat. Hem de tindre una labor pedagògica a l'escola, però amb menys hores. Les que tenim ara són excessives.
Cal actualitzar les hores de dedicació?
Volem que ens possen més hores de càrrec, però no tenim una normativa que ens avale. De moment, si l'escola té disposició de professors et deixen agafar alguna hora més. Esta administració és conscient del problema perquè el conseller Marzà estava a l'aula i molt a prop de l'equip directiu.
La falta de tutors ha fet que alguns professors d'especialitats agafen tutories. Funciona?
Suposa més feina i l'especialitat es perd si hi ha una excursió, per exemple, perquè el tutor ha d'anar. Afecta la qualitat de l'ensenyament, perquè la tutoria es diluix en l'especialitat. Hem de tornar a la plantilla d'abans, a un tutor per unitat.
Es diu que l'escola pública és la de totes i tots, però té capacitat per cobrir les necessitats d'un alumnat cada vegada més divers i plural?
La capacitat està en els recursos. El curs passat es crearen els coordinadors d'igualtat i convivència i això és un recurs. Algunes escoles poden invertir en tecnologia, però altres no, perquè depenen del cost del menjador. Necessitem més recursos materials i humans, així, l'escola pública seria la que ha de ser en el segle XXI. Jo crec que les opcions d'escola són la pública i la privada. La concertada no la veig i les cooperatives pot ser, perquè tenen altre esperit i valors...
Què pensa del plurilingüisme i del debat de si s'adoctrina, o no, a l'alumnat?
Veig que se'ns contagia el tema de Catalunya i no té res a vore. Si defenses el plurilingüisme et diuen que eres de Compromís i pancatalanista. Esta escola tenia dues línies: una en valencià i altra en castellà, i sempre tenia moltíssima més demanda el valencià. Com que es quedaven més xiquets fora en valencià que els que hi havia en castellà, es va reconvertir la línia. L'alumnat procedix en més d'un 80% de famílies castellanoparlants i demostràrem que quan acabaven els dos programes, els que estan en la línia de valencià dominaven les dues llengües, però no a l'inrevés. És una oportunitat tindre una llengua pròpia A més, ens avançàrem a la llei del plurilingüisme i l'anglés el treballem primer oralment i fins a 3r de Primària no veuen textos. Una llengua no s'aprén primer llegint i escrivint.
