Una trentena d'alumnes de l'IES Puçol d'esta localitat de l´Horta Nord s'han convertit, per este curs, en aprenents d'investigadors i joves botànics. Gràcies a l'optativa de Cultura Científica, que s'impartix en 4t d'ESO, estudien com era el mític jardí botànic que el Palau Arquebisbal tenia al poble a l'últim terç del segle XVIII.
El professor Vicent Ribes explica que esta iniciativa forma part de treball en projectes que iniciaren fa dos cursos, quan començaren a estudiar i fitxar tots els arbres de Puçol, una informació que apareix a Google Maps i que es pot consultar a través dels webs de l'ajuntament i de l'institut públic.
Entre el 1770 i 1820 aproximadament, Puçol comptava amb un jardí botànic dels més «bonics i importants» d'Europa. Creat i mantingut per l'Arquebisbat de València, en ell creixien diverses espècies exòtiques. «Es diu que és el primer lloc europeu en què es va plantar cacau», explica el docent. A més, tampoc faltaven cultius autòctons i plantes medicinals.
Ara, els alumnes es dediquen a recopilar tota la informació que troben sobre este espai, ja desaparegut, ja que el palau passà a mans civils en la desamortització de Mendizábal i, després, fou derruït pel seu mal estat. Fotos històriques, publicacions de l'època, tesis universitàries sobre el tema, o fotos i documents que han sobreviscut al pas del temps gràcies a la cura d'alguns veïns... és el material que els estudiants consulten per «reconstruir» este espai, a més d'analitzar tot el que hi ha disponible a internet per tal d'esbrinar, entre altres coses, les espècies vegetals que hi havia .
«Amb el treball amb projectes aconseguim que els alumnes treballen en temes concrets i aprenguen a utilitzar les eines d'informació, com internet, i a preparar els seus propis textos», apunta Vicent Ribes. El treball els permet, per exemple, demanar informació al Botànic de Madrid «com si fórem un grup d'investigació normal», assegura. També, lligen textos de Mariano Lagasca, reconegut director del Botànic de Madrid al segle XIX.
A més de «donar valor a l'entorn que tenim», l'objectiu principal és traure als alumnes de l'aula: «que isquen, que el poble els veja», comenta el professor. I és que, a més de la recopilació d'informació de tot tipus de fonts, els alumnes també realitzaran un mapa i una maqueta en 3D de com era el palau i el jardí a la seua època de màxima esplendor i que s'exposara a la ciutadania. Per fer-ho, és necessari que realitzen càlculs matemàtics amb les restes de la construcció que encara es mantenen i, per això, alguns dies ja han eixit al carrer a mesurar angles i alçades d'alguns edificis.
Tanmateix, el docent destaca que els alumnes «estan motivats i és una forma de fer-los entendre temari que, d´altra manera, seria molt més complicat». A més, permet «projectar l'institut a l'exterior i valorar el patrimoni», el què els joves fan «amb moltes ganes i il·lusió».
Des de l'ajuntament, que finança part del projecte, asseguren que, igual que ja ho ha fet la Ruta dels Arbres, el treball d'este curs «brindarà un coneixement del qual tota la ciutadania de Puçol es podrà beneficiar».
