Ángel Vallejo (Còrdova, 1973) és professor a l´IES Les Alfàbegues de Bétera. Es mostra satisfet de la «lluita» dels docents contra els atacs de la Lomque a la Filosofia, que amb la nova llei deixà de ser obligatòria en Batxillerat. Dos cursos després de la implantació de la norma, la Conselleria d´Educació ha anunciat que «blinda» l´assignatura per a 2018-19, quan tornarà a ser obligatòria en els nivells preuniversitaris.
Malgrat que la Filosofia ha perdut molt de pes a les aules els dos últims cursos, el professor Ángel Vallejo creu que la situació és «molt saludable» a la societat en general. De fet, l’Ajuntament de València ha aprovat recentment una declaració institucional en defensa d’este saber. Arran de la Lomque (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), la Societat de Filosofia del País València, la Red Española de Filosofía, i l’Assemblea de Professors de Filosofia, es mobilitzaren i, ara, València i la Comunitat Valenciana «estan bollint filosòficament», assegura. A més, destaca que la facultat de la Universitat de València és «una de les més grans i importants d’Espanya, per nombre d’alumnat». La setmana passada el MuVIM acollí un debat, amb motiu del Dia Mundial de la Filosofia, que sempre es celebra el tercer diumenge de novembre (enguany el dia 16).
Com està la Filosofia a les aules en l’actualitat?
Estem en una situació conjuntural terrorífica per l’aprovació de la Lomque; fins i tot el partit que la va aprovar està reculant. A més, per un decret autonòmic de 2015 que no s’ha substituit, a nosaltres ens ha afectat més. Hem perdut entorn del 70 % de les hores obligatòries, més de 10.000 alumnes a les Proves d’Accés de la Universitat (PAU) i un 80 % de les matriculacions en Batxillerat. En els últims anys, hem tingut fins a huit reunions amb la Conselleria d’Educació, i hem aconseguit una millor ponderació a les PAU. Ara, hem blindat la Filosofia i l’any vinent el 90 % de l’alumnat de 2n de Batxillerat tindrà Història de la Filosofia com assignatura específica obligatòria (deixant al costat les Arts, per una qüestió tècnica). La situació actual és del més dolent que pugues trobar, però els moviments van cap a una millora.
Malgrat la mala situació a Batxillerat, ha comentat que a la universitat augmenten els matriculats. D’on sorgix este interés?
Pot ser una qüestió sociològica, ja que la Filosofia dóna eines per a interpretar la situació vital de cada persona. Venim d’una crisi econòmica, existencial, sociològica... Estan canviant els temps i la Filosofia va a l’arrel i oferix un planter de respostes o, com a mínim, eines, quan altres entitats no ajuden. Apunta directament a l’autonomia personal, a la construcció de la mateixa condició humana. A més, molts dels alumnes que ara han triat Filosofia són els que més hores han gaudit, ja que són d’abans de la Lomque.
Pel contrari, ara hi ha alumnes que poden finalitzar els seus estudis sense conéixer cap filòsof. Què li sembla este buit?
Pot donar-se elcas que algú que no haja triat Valors Ètics al llarg de l’ESO i no faça Batxillerat, ara no tinga cap tipus de contingut filosòfic en la seua educació. És una pèrdua cultural i humana enorme. Pot haver-hi una formació, però no podem entendre una educació sense Filosofia. Com deia Kant, la Filosofia dóna coherència i fa que tingues un mapa conjunt de tot allò aprés. Si et donen les peces, però no el marc per col·locar-les, potser no tingues una educació.
Per què s’ha trobat en esta situació la Filosofia i no una altra assignatura?
La Filosofia ha estat present en l’Educació en els darrers 50 o 60 anys, fins i tot en el franquisme, encara que tenia un punt de vista religiós i sempre ha estat mirada com una assignatura perillosa. En democràcia, portava la càrrega d’haver sigut una espècie de quinta columna de la religió i de ser un saber no tècnic, pel que va patir alguna agressió, no només del PP, sinó també del PSOE. Té una càrrega crítica que potser no agrada a certa classe política, però cal dir-ho amb prudència, perquè els veritables responsables d’Educació sí que saben de la seua importància. Tot canvià amb l’equip de José Ignacio Wert i Montserrat Gomendio al Ministeri d’Educació, alié al PP i que arribà a dir que açò ja no servix per a res i que ja no es fa a la resta d’Europa. Pense que no hi havia estrictament un odi cap a la Filosofia, simplement crec que era ceguera i que volien quedar bé a la «foto» de PISA.
És veritat que a la resta d’Europa no s’impartix?
No. En quasi tots els països sempre hi ha una assignatura filosòfica, encara que siga Ètica, moltes vegades com alternativa a la Religió. França li dóna una importància capital, com Itàlia; i Finlàndia, que sempre destaca en PISA, cada vegada li’n dóna més. En altres països, hi ha optatives o Epistemologia. La Unesco reconeix que s’ha d’implantar en l’educació i s’ha d’ampliar la seua presència on ja existix; eixa és la tendència.
Història de la Filosofia, Ètica, quatre autors per a la Selectivitat... Quina és la millor forma d’estudiar Filosofia?
Allò que es feia en la LOE (Llei Orgànica d’Educació) ens agradava prou: Ètica en 4t d’ESO, que és la part pràctica; una introducció més tècnica en 1r de Batxillerat; i després, autores i autors i els seus textos de gran profunditat i càrrega abstracta, amb els quals els alumnes desenvolupen la lectoescriptura. Treballem amb les fonts i després els alumnes han de fer una redacció filosòfica; no es tracta de memoritzar.
Estos textos no fan pesada l’assignatura? És atractiva per als alumnes?
Pot agradar més o menys, però sempre hi ha un grapat d’alumnes que queda seduït per la Filosofia. Pot ser que els textos moltes vegades siguen àrids i no els agraden, perquè ara és llig d’altra manera, però és atractiu perquè són coses que els impliquen, que han pensat alguna vegada. A mesura que la gent coneix més la Filosofia, més es matricula.
Es parla molt d’ESO i Secundària, però té lloc a les escoles?
Cada vegada hi ha més projectes del que s’anomena Filosofia per a xiquets; en València tenim una escola dedicada a això i en Catalunya és la Filosofia 3/18. Tracten de desenvolupar el llenguatge i treballar els conceptes abstractes, perquè com més ampli siga el llenguatge, més ho serà el seu món.
