L'activitat animal, la gran vida de l'Oceanogràfic, no es deté mai. Els peixos que habiten a les diferents àrees del centre estan aconseguint un grau de procreació excel·lent gràcies a les característiques de l'entorn que se'ls ha creat i a la cura en la seua alimentació i condicions de l'aigua.

L'última novetat és el naixement d'unes 50 cries de Syngnathus acus, un peix molt característic, xicotet i de moviment sinuós, més conegut com el peix pipa o agulla de mar.

El part s'ha produït a l'àrea Mediterrani, en un tanc que recrea l'hàbitat de Posidònia oceànica on els peixos es troben en un ambient naturalitzat que permet que tinguen un comportament natural, i gràcies a això es reproduïxen.

La femella ova i el mascle parix

Com tot en l'Oceanogràfic, el procés de reproducció és molt original, ja que es desenvolupa sobre la base del dimorfisme sexual. La femella genera els ous i no s'acosta al mascle fins que no aconseguix fresar. Només en este moment es produeix l'«abraçada nupcial», que dura uns 30 segons, en la qual la femella col·loca els ous en la part inferior de l'abdomen del mascle: és la borsa incubadora característica d'esta espècie.

El mascle es desentén d'este procés i els ous es van incubant durant unes cinc setmanes fins que es produix el part, en el qual pot arribar a expulsar fins a unes 400 cries d'entre un i tres centímetres de longitud que s'allunyen ràpidament per evitar que se les menge el progenitor.

Immediatament, les minúscules cries, sense cura parental alguna, comencen a menjar plàncton congelat (xicotetes gambetes i altres crustacis), dieta que els fa arribar a mesurar uns 50 centímetres.

Actualment, l'àrea Mediterrani de l'aquari alberga uns 20 exemplars adults d'esta espècie tan peculiar, que es deixen vore entre les fulles de posidònia, les estrelles de mar roges o els morats eriçons de mar. Habiten junt amb espècies com planchitas, raores o fredys. El peix pipa o peix agulla és un ésser pacífic que conviu perfectament amb altres espècies.

En l'Oceanogràfic, gestionat per Avanqua, del grup Global Omnium, s'ha evitat que compartisquen espai amb peixos que entren en una voràgine de velocitat a l'hora de menjar ja que, a més de menut, el seu desplaçament és curt encara que a l'hora d'avançar el seu moviment siga constant. Per este motiu, resulta tan curiosa la seua aleta dorsal, amb un moviment ondulant sense fi i els seus ulls, que mou indistintament, com els camaleons.