Sabem el que mengen els nostres fills en el col·legi?
Les famílies saben el que mengen, però per desgràcia els importa més la quantitat que la qualitat. Realment encara em plantege perquè perdura la por al fet que el xiquet no menge. La postguerra ja va passar, la fam ja va passar a Espanya. Entenc que vam passar per molta gana al nostre país en eixe moment, però, hui per hui, tanta por al fet que un xiquet no menge... Jo assessore diversos col·legis i als pares el que més els importa és que els seus fills mengen molt. Hi ha més por al fet que no menje, a què està menjant o què està sopant. Sense apujar el preu, els menús escolars poden millorar-se moltíssim.
Quines qüestions caldria canviar en els menjadors escolars?
El principal problema és que el menjador s'entén com un negoci més, tothom vol guanyar i al final el cost del gènere és molt xicotet per a donar una bona qualitat. A més, es tendix a pensar que als xiquets no els agraden les verdures sí o sí, i aleshores, com no les mengen, les verdures no s'inclouen en el menú. Amb què hi haja un 30 % o un 35 % mes de verdures en els menjadors escolars seria suficient. També es troba a faltar una major informació sobre nutrició o aliments saludables.
Com definiria, en general, els menús escolars que se servixen ara mateix?
Són antics, el 80 % tenen excés de proteïnes, molts aliments fregits i molt poca verdura. De primer oferixen un bullit i de segon una vedella amb creïlles quan ja el bullit podria ser un plat únic. Això és el concepte de cuina antiga. En els menús escolars cal canviar quantitat per qualitat.
Existixen molts mites entorn de l'alimentació infantil?
Hi ha moltes pors per la falta d'informació. Ningú ens ensenya qüestions fonamentals sobre nutrició i creiem, per exemple, que els sucs poden substituir el consum de fruita i és un error. Un altre exemple és creure que els nostres fills no mengen la quantitat suficient. Jo preferisc que un xiquet o una xiqueta no desdejune al fet que es prenga un got de llet amb cacau i galetes. Haurien de prendre la quantitat que volgueren de fruita, cereals, algun làctic o un got d'aigua.
Hi ha molts mites sobre l'alimentació infantil? Quins són els que més li preocupen?
Hui dia hi ha molta informació bona i roïna. Apostem per «superaliments» molt rebuscats i ens oblidem de menjar bledes, per exemple. També es genera massa alarmisme sobre alguns aliments. Per exemple, després de tota la polèmica sobre l'oli de palma es seguix consumint brioixeria industrial, perquè la gent creu que les galetes que no porten oli de palma són més sanes.
