Professora de Física Aplicada de la Universitat de València (UV), Chantal Ferrer (València, 1964) anima a tots els centres a partiticipar en Experimenta, esdeveniment organitzat per la Facultat de Física de la UV a través d'un projecte competitiu de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministeri d'Innovació i Economia. El termini d'inscripció a «la festa de la ciència», que es celebrarà el 22 d'abril al Museu de les Ciències de València, finalitza el 4 de febrer.
Com va sorgir Experimenta?
Vam començar en 2005 perquè era l'Any Internacional de la Física i va sorgir d'un grup de treball mixt amb professors de la facultat i de Secundària. Volíem fer participar a l'alumnat d'ESO d'una forma més activa, perquè es fan conferències i activitats interessants però en les quals els alumnes no participen personalment. Va tindre èxit i vam vore que hi havia necessitat d'incidir en este tipus d'iniciatives.
Com ha evolucionat?
Vam començar com una celebració puntual i ja és una fira assentada amb una certa tradició. Ens vam traslladar del Jardí Botànic al Museu de les Ciències, vam sol·licitar un projecte de FECYT, i el públic, els participants i els col·laboradors han augmentat. El primer any vam tindre uns 20 projectes i ara estem entre 70 i 90 i 400 participants. L'afluència del públic és de més de 3.500 persones i entre l'organització i la col·laboració som més de 100 persones. El canvi ha sigut molt gran.
Per què ha d'existir una fira-concurs com esta?
Perquè cal que l'alumnat treballe de forma experimental en ciència i tecnologia. Poden plantejar projectes de qualsevol tipus, sempre que expliquen els fonaments de la Física i ho relacionen amb la tecnologia que tenim. Aprenen amb ajuda dels seus professors i després ho mostren a un públic variat de famílies, xiquets i qualsevol persona que s'aprope. Ací no hi havia cap, però en molts països les fires científiques existixen des de fa temps. Cada vegada es fan més a Espanya i no és només una manera de visualitzar la ciència, sinó també de què es faça treball experimental als centres, amb els quals s'entén el que s'està fent en primera persona.
Falta treballar en eixe aspecte? L'alumnat entén la utilitat de la matèria que aprén?
Al nostre país falta un poc de treball experimental. Han desaparegut moltes de les optatives que permetien iniciar este tipus de treball. És molt important que els alumnes puguen anar al laboratori, treballar i veure com s'apliquen els coneixements. Si no, falta un element.
Un dels objectius és que en la fira siguen els alumnes els qui expliquen. Estan acostumats?
Han de fer un esforç per a preparar-se, però hem vist en estos 13 anys una millora molt important en els xavals; quan arriben a la fira ho fan prou bé. És fonamental comunicar bé, perquè vol dir que s'ha entés. El jurat valora molt que els alumnes puguen contestar preguntes i tinguen familiaritat amb el seu treball.
Com és el nivell dels projectes?
De tot tipus, des de les coses més senzilles dels més menuts a les més sofisticades, perquè hi ha alumnes de Secundària, Batxillerat i FP de 12 a 18 anys. El nivell és molt bo en general, encara que el més important no és la complexitat, sinó com ho expliquen. A vegades, hi ha projectes molt cridaners però els alumnes no ho entenen, perquè són difícils. Ha de ser una suma d'ambdues coses.
Com sol ser la reacció del públic que assistix? Es sorprén?
Es sorprén molt i en hora punta hi ha moltíssima gent i això dóna molta satisfacció als estudiants que participen, perquè veuen com això pel que han treballat suscita molt d'interés. Adapten l'explicació al públic que tenen: xiquets, adults... Les dues parts reben molt; és una realimentació positiva.
És molt complicat mantindre 13 edicions?
És complicat perquè s'intenta sempre millorar, arribar a més públic... Ara, per exemple, volem incentivar l'assistència de persones amb discapacitat. Cal molt de temps d'organització, però després hi ha una gran satisfacció.
Alguna novetat en esta edició?
El taller infantil Fisicalàndia sempre es renova, igual que l'espectacle científic. A més, també hem millorat el sistema electrònic de vot del públic, que dóna un premi. Sempre hi ha coses noves.
A la UV la carrera de Física té molt bona salut, és la segona amb la nota de tall més alta de tota Espanya (12,61 sobre 14). Per què?
Fa diversos anys augmentà la nota de tall i també la mitjana, que són molt altes. Portem molt de temps realitzant activitats. A més d'Experimenta, tenim altres, com una que porta cada any 700 alumnes als laboratoris de la universitat; també tenim una «maleta» amb pràctiques per al professorat; l'Olimpíada de Física... Totes estes activitats han tingut importància a l'hora de visibilitzar i mostrar la Física que ens envolta i a la qual tothom pot accedir. Malgrat que les dones són un percentatge reduït al món laboral de la Física i la Tecnologia, el percentatge de dones que participa o guanya en Experimenta és del 50% o més. És molt important i positiu. Les activitats fan que més dones s'involucren.
En la carrera hi ha esta paritat?
A finals dels 90 i principis del 2000 el 40 % dels alumnes eren dones. Després hi ha hagut un retrocés, des de meitat dels 2000 fins ara, en què s'ha passat al 30 % i inclús al 25 % o al 20 %.
Per què este retrocés quan sembla que més es fa?
Ha coincidit amb una època en la qual la Física va deixar de ser una assignatura obligatòria inclús per a alumnes de ciència, i la gent no tria el que no coneix. A més, les optatives que permetien anar al laboratori s'han eliminat. L'únic que ha canviat és això, perquè els referents eren i són els mateixos.
Des de la universitat es troba a faltar que la societat preste més atenció a la investigació?
Les investigacions més cridaneres arriben. Tal vegada es coneix menys quin és el mètode de treball i la relació de la ciència amb la tecnologia que ens envolta. Fa falta vore la ciència com a curiositat, com a sorpresa, com a treball del dia a dia. A Experimenta no es fan coses molt diferents de les que fa un professor en la universitat. És un altre nivell, però el mètode és el mateix.
