El silenci que es pressuposa a qualsevol biblioteca no és precisament el tret característic d'una molt especial, la de l'IES Benicalap de València. El centre de Secundària i Formació Professional disposa d'una gran aula plena de llibres i és un dels pocs de la Comunitat Valenciana que compta amb un bibliotecari que s'encarrega de catalogar, prestar exemplars i mantindre-ho tot en ordre. En esta biblioteca, amb aforament complet a l'hora del pati, els alumnes conversen tranquil·lament quan fan els deures i treballs en grup, i la cultura es sent per les quatre parets, ja que en ella també es realitzen diverses activitats durant tot el curs.
Malgrat que la Conselleria d'Educació convoca regularment ajudes perquè escoles i instituts puguen comprar publicacions- com les últimes per a la dinamització, de les que es beneficiaran 1.128 centres i per les quals el de Benicalap rebrà 2.120 euros-, la figura del bibliotecari escolar no consta entre el personal que precisen els centres educatius. Així, es presuposa que de la biblioteca s'encarreguen docents en les seues hores de guàrdia. Per això, l'IES de Benicalap se les ha hagut d'enginyar perquè una persona treballe en la sala de forma regular.
«Com a centre no tenim capacitat de contractació, només per a treballs puntuals. Per això, vam parlar amb l'Ampa per a vore si hi havia alguna manera de donar continuïtat i tindre un bibliotecari, perquè és necessari», explica Alexandre Gironés, el secretari de l'institut. Així, com autònom contractat per l'associació de pares i mares, treballa David Azorín, el bibliotecari que porta quasi 10 anys en el centre, on començà fent pràctiques d'empresa durant els seus estudis universitaris.
«Esta és com qualsevol biblioteca pública, però forma part de l'institut; és un departament més i treballe directament amb el currículum i el professorat», explica Azorín. Préstecs, catalogacions, encàrrecs de llibres... conformen el seu dia a dia, però també el tracte directe amb l'alumnat, com destaquen des de l'equip directiu i l'Ampa. «El centre necessita una biblioteca i, a més d'un bibliotecari, també una persona que connecte amb els alumnes, en la qual ells confien i puguen parlar de lectures i també d'altres temes», explica Mar Hernández, la presidenta de l'associació de mares i pares.
David Azorín, que està tots els matins al centre, és una persona de referència per a molts alumnes, però també manté una relació constant amb el professorat. «A principi de curs parle amb els caps dels diferents departaments perquè em comuniquen quines són les lectures del curs i, si no hi ha exemplars, adquirim uns quants», assegura el bibliotecari. «És una biblioteca pensada per al centre i busca cobrir les necessitats dels alumnes, però també intente ampliar el fons, pensant en els xavals», assegura Azorín. Així, en els últims anys l'IES ha adquirit còmics, ja que «enganxen» als joves a la literatura, i ara es centrarà en obres de poesia. A més de llegir els llibres obligatoris de les assignatures, el bibliotecari conta que entre els joves triomfen les sagues més conegudes com Harry Potter, El senyor dels anells o Els jocs de la fam, a més de novetats com la trilogia Rubí, Zafiro y Esmeralda, ideal per a les estudiants de 1r a 3r d'ESO.
En total, el fons bibliogràfic arriba als 9.500 documents, entre llibres, revistes, còmics i pel·lícules, una quantitat inclús major que la d'algunes xicotetes biblioteques públiques. Tanmateix, la sala està informatitzada, amb una desena d'ordinadors, i tots els exemplars estan digitalitzats, el que facilita el sistema de préstec a través de codis de barres i un lector.
Més que una biblioteca, David Azorín considera la instal·lació «un lloc d'encontre en el qual tens la cultura accessible, però no és una sala d'estudi». Per això, a esta biblioteca es pot parlar i, a més de per a fer deures o treballs, molts alumnes aprofiten l'hora de l'esplai per conversar amb el bibliotecari sobre novetats o curiositats d'Instagram, per exemple. «Intente que hi haja silenci a les èpoques d'examen i que l'ambient siga de treball, però normalment els deixe parlar perquè és un lloc de treball i és impossible mantindre el silenci», reconeix.
Una figura necessària
Cristina García és alumna i algunes hores que no té classe està a la biblioteca. «Tinc costum d'agafar els llibres que ens manen els professors. Me'ls llig en dues setmanes i així no me'ls he de comprar», explica. «Amb el carnet de l'institut pots agafar llibres quan vulgues i David et dóna totes les facilitats», assegura. Cada alumne té dret a dos préstecs de dues setmanes cadascun, renovables una vegada. Com a qualsevol biblioteca, en esta també es castiga a aquells que són més despistats: un dia de sanció per cada dia de retràs al tornar un exemplar.
Vicente Nácher, vicedirector de l'institut assegura que la col·laboració de l'Ampa «és vital» pel manteniment de la biblioteca. Amb les quotes dels socis -que a este centre són pràcticament el 100 % de les famílies- es paga el sou de l'encarregat de la biblioteca. «Sí és possible mantindre-la oberta», constata Hernández.
Azorín explica que alguns companys de treball estan organitzant-se perquè la seua professió siga reconeguda en l'àmbit educatiu. «És increïble que es projecten els centres pensant en què tinguen biblioteca, però no bibliotecaris. És un problema de llei, perquè s'espera que siguen els professors els que ho gestionen, però ací s'ha demostrat que es necessita un professional», apunta el bibliotecari. «El professor està per a donar classe, no per a gestionar la biblioteca», puntualitza. A més, el fet que sempre hi haja una persona a la biblioteca, i no diferents professors o professores de manera intermitent a les seues hores lliures, fa que la relació «siga molt diferent, de tu a tu amb els alumnes», afirma per la seua banda Alexandre Gironés. «Una biblioteca és faena de molts dies. En alguns centres tenen fons bibliogràfics que es queden en caixes», apunta Gironés.
El vicedirector, Vicente Nácher afegix que allò que «dóna continuïtat no són les subvencions, que estan molt bé i són necessàries, sinó tindre un bibliotecari o una bibliotecària; sinó, estan hores soltes i és un desastre».
L'aposta de l'equip directiu i l'Ampa de l'IES Benicalap ja s'ha convertit en model per a altres centres i és un dels trets distintius de l'institut. També és exemplar la bona relació entre Ampa i direcció. «Nosaltres volem el millor per als nostres fills i filles i ells miren pels seus alumnes, arribem al mateix punt», explica la presidenta de l'Ampa, que també s'encarrega de l'assegurança escolar de l'alumnat de 1r i 2n d'ESO i col·labora en les graduacions i la gestió de Xarxa Llibres.
Per la seua part, David Azorín reconeix que mai havia pensat treballar en un institut. «No m'ho imaginava, però el més graciós és que el meu professor de Filosofia de Batxillerat, amb el qual mantenia el contacte en la universitat, em va parlar... i ara m'enrecorde d'ell», reconeix.
Redacció d'una revista
La sala de l´IES Benicalap no és només biblioteca, és «un aula d´encontre on la cultura és accesisble». Per això, a més d´un lloc d´estudi i on agafar llibres, revistes, còmics o DVD, també és el centre de la revista de l´institut, Millenium 36, que es publica cada tres mesos i la fan els estudiants. En ella també es realitzen tertúlies dialògiques i, si cal, David Azorín no dubte en ajudar als joves amb els deures.
