«El teatre al Col·legi Públic d'Educació Especial (CPEE) Gargasindi de Calp és l'eix vertebrador del nostre currículum, és el nostre signe d'identitat», subratlla Raquel Andrés, directora d'esta escola de la Marina Alta on tota la comunitat educativa -70 alumnes i 34 mestres, educadors i educadores, fisioterapeutes i resta del personal complementari- celebra al llarg d'este mes de febrer 15 anys unint-se dalt de l'escenari.
Per este motiu, el CPEE Gargasindi ha preparat dues activitats commemoratives. La primera, demà passat divendres 2 de febrer a les 18 hores a l'Aula de Cultura de Calp. Allí alçarà l'exposició 15 anys fent Teatre, un viatge en el temps al llarg d'esta dècada i mitja d'aventura teatral. Els visitants podran gaudir veient tot el vestuari, vídeos, fotos, cartells, attrezzo, etc.
D'altra banda, el pròxim divendres 23 de febrer, el CPEE Gargasindi actuarà a les 18 hores en l'Auditori de l'Aula de Cultura de Calp, on representarà I tu, què t'imagines? Esta és l'última de les creacions de l'escola, i la més audaç de totes, ja que convertix en teatre la imaginació dels i les seues alumnes.
Dècada i mitja de somnis
«Al llarg d'estos 15 anys hem viscut una gran evolució dalt l'escenari. Hem passat de ser 25 persones en escena a ser 90, hem introduït la dansa com a element fonamental i, tot això sense haver repetit mai cap element escenogràfic», destaca Andrés. «Ens hem format amb professionals de la dansa i del teatre especialitzats amb persones amb diversitat funcional com Vicenta Galiana, qui ha estat la nostra formadora i la persona que ens ha acompanyat en les dues últimes creacions teatrals», apunta. El resultat d'estes formacions es veu a escena, segons la directora del CPEE: «Comentaris com "no sabem diferenciar qui és qui...", mostren com dalt l'escenari tots i totes som iguals».
A les representacions teatrals actuen l'equip educatiu al complet i tot l'alumnat. A més, en algunes ocasions també han participat voluntaris i alumnes dels centres educatius ordinaris de Calp. L'evolució s'observa en donar una ullada i reviure cadascuna de les obres presentades. Des d'adaptacions inicials de contes com El llibre de la Selva i Alícia en el país de les meravelles, fins a creacions originals com Sueños, El camí cap a les estrelles, Hi havia una vegada, un circ i la ja esmentada I tu, què t'imagines?
«Ho comprén tot»
Andrés incidix en la importància del binomi teatre i educació. «El teatre ho comprén tot»,diu. Així, per exemple, en el cas d'un xiquet o xiqueta amb discapacitat que no pot tenir llenguatge oral o que li costa expressar-se verbalment, «el llenguatge del cos, la mímica i la dansa, es convertixen en una forma d'expressió».
En el cas de l'Educació Especial, el teatre també permet treballar l'autonomia de l'alumnat al facilitar l'expressió de les emocions i el desenvolupament motriu mitjançant el desplaçament per l'escenari. Altra aportació important és que reforça la confiança i l'autoestima: «Dóna molta felicitat que el públic t'aplaudisca com a actor o actriu, recompensant el teu esforç».
Cada alumne i alumna representa un paper pensat per a ell o ella que estan assajant durant tot un any els divendres per a la vesprada, el temps que l'escola dedica al teatre. Cada dos o tres anys estrenen un muntatge teatral totalment original produït per l'escola. El pròxim que estan preparant per a 2019 versarà sobre l'amor a partir de les pròpies vivències personals del i les alumnes.
