La corrupció, el maltractament animal, l'assetjament sexual, el bullying, el transport públic, la vivenda... bé podrien ser els temes que conformen l'escaleta d'un bon informatiu o la portada d'un diari, però, a més, són la temàtica d'alguns dels projectes que quasi un centenar d'alumnes de l'IES Font de Sant Lluís de València han estat elaborant durant tot un trimestre
Des de fa cinc anys, l'institut funciona per àmbits, és a dir, ha agrupat diverses assignatures, i des d'este curs, l'aprenentatge és únicament a través de projectes. El primer que han de realitzar en 2n d'ESO és un vídeo sobre els problemes del barri i de la ciutat. Així, després d´una pluja d'idees i d´un debat a classe, els adolescents es posen en la pell d´un autèntic equip de rodatge. Amb l´ajuda d´un assessor de la Conselleria d'Educació, els estudiants van aprendre tot el necessari: primer calia documentar-se i elaborar un guió i després, saber com treballar amb la càmera i editar els vídeos.
Gràcies a este projecte, els adolescents han aprés a consultar diverses fonts d´informació documentals (mitjans de comunicació, enciclopèdies,webs...) i també han hagut de fer entrevistes a professionals de diversos àmbits i, fins i tot, a polítics com el regidor Giuseppe Grezzi.
«Els productes del primer trimestre són 20 documentals molt dignes que tracten un problema de la ciutat moderna», explica Francesc Ruiz, professor de l´àmbit lingüístic. «Els alumnes desenvolupen totes les habilitats fonamentals per a la seua vida laboral i com a ciutadans: parlar en públic, organitzar idees, usar mitjans de comunicació... tot ho posem en pràctica», afegix.
Amb els mòbils i una càmera de vídeo de l´institut, l´alumnat va gravar pel carrer, testimonis, enquestes a ciutadans anònims... que, junt amb fotografies que insertaren en els vídeos i la veu en off, han muntat amb el programa OpenShot, no sense alguns problemes tècnics que han portat de cap a la majoria, segons reconeixen.
«Hem buscat imatges i informació sobre el maltractament animal i hem fet entrevistes perquè ens expliquen què passa a València», explica l´alumna Begoña García, que ha investigat sobre el tracte als animals. Sobre el transport públic han estat treballant Eva Tortajada i Roberto Soria, entre altres companys. «Ens va sorprendre molt l´accident del metro, perquè no el coneixíem i també la gran quantitat d´abonaments d´autobús que emet l´EMT», expliquen ambdós, que no volen desvetlar massa sobre el seu vídeo, de cinc minuts de durada: «per a saber els problemes del transport a València cal vore el documental!», indica Roberto.
Marc Ombuna i Inés Guiral dedicaren el trimestre a comparar el tractament de diferents mitjans d´informació a un mateix fet, com per exemple, l'1 d'octubre a Catalunya. La corrupció també és un altre dels temes complexos en què s´han endinsat els adolescents com Alicia Pinar. «Al principi, va ser un poc liós. Vam estar consultant notícies noves i antigues i hem vist que hi ha molta en el món», afirma la jove. Sara Rodríguez i Ethan Borja han descobert que la violència sexual que sofrixen les dones «està molt present en les nostres vides» i per això, «està bé saber com podem ajudar i evitar-ho», detallen.
D'altra banda, el grup d´Estela Bayona es va quedar amb un tema que els afecta de prop: l´absentisme escolar. «No entenc que la gent estiga al parc i no a classe, és millor aprendre», reflexiona convençuda la menor.
Gran reflexió conjunta
Este projecte forma part del procés de canvi en què està submergit l´institut. Fa cinc anys, la comunitat educativa d´este districte del barri de Quatre Carreres va començar una xicoteta però important revolució. «El nivell de fracàs era inassumible i hi havia massa conflictivitat en el centre, especialment en els primers nivells... vam decidir prendre mesures», relata Francesc Ruiz. Per això, el claustre va decidir «aprofitar un decret que havia tret la conselleria i que permetia agrupar per àmbits les assignatures en 1r i 2n d´ESO».
D´esta manera, Valencià, Castellà i Socials (Història) s´impartixen en un mateix àmbit i en un altre Matemàtiques i Naturals (Bilologia i Geologia i Física i Química). En cada classe, l´alumnat és dividit en grups heterogenis que canvien cada trimestre: «no discriminem de cap manera», indica el professor. A més, a classe sempre hi ha més d´un docent i també alguna mare o pare que van voluntàriament. «Hi ha molts adults en l´aula i simplement per eixe fet, el sistema ja canvia. Els alumnes que requerixen atenció sempre tenen algú al costat», destaca el mestre. A més, si necessiten reforç tampoc ixen de l´aula.
Des del centre asseguren que el canvi és notable: «simplement el fet de fusionar assignatures i ampliar el temps de treball ja va canviar radicalment la conducta dels alumnes», especifiquen.
«Els dos primers cursos treballàrem per àmbits, amb classes de dues o tres hores, però es mantingué l´esquema de treball habitual i només es dedicava un poc de temps a elaborar un projecte». Veient els progressos, el professorat va decidir «fer un pas cap a la integració del currículum de les assignatures de l´àmbit» i treballar-les totes conjuntament en projectes trimestrals. Ja assentats estos canvis, Ara, han començat a treballar exclusivament per projectes. «L´evolució cognitiva dels alumnes és espectacular», apunta, i la seua motivació, «extrema».
Amb este sistema, les llengües «es treballen des del punt de vista de l´ús, adquirint el seu sentit instrumental», apunta Ruiz. Valencià i Castellà es complementen i s´aprenen conjuntament, per a no repetir coneixements. A més, s´integren amb Història. Per exemple, en 1r d´ESO l´alumnat fa una exposició oral parlant «de l´univers al barri»; representen el funcionament d´una assemblea grega de l´època de Pericles i construïxen un museu. En 2n d´ESO, a més del documental, han de crear relats per a simular Les mil i una nits i han de preparar una representació teatral inspirada en Romeu i Julieta, en la qual recrearan el Renaixement.
«Apliquem estrictament el currículum del Ministeri d´Educació, però no ens limitem a reproduir els continguts que ha pensat algú en un llibre de text, que és el que se sol fer i al que obliga el sistema tal com està organitzat», indica. «L´ensenyament de Secundària està en el segle XIX; hem aprofitat els mínims recursos que hi ha per acostar-nos una miqueta les necessitats d´un alumne d´esta època», resumix el docent.
