Com va començar a introduir les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) a classe?
Des dels cinc anys, quan ja tenia competència lectora, els meus professors em gravaven amb magnetòfon i ho utilitzaven en la megafonia de la classe. També gastaven diapositives amb paper de ceba, posaven filmines, pel·lícules de 16 mm... m'agradà molt i només començar a fer classes, fa ara 33 anys, gravava amb radiocasset debats i exposicions orals. Amb internet, es fa la primera trobada d'Aulabloc. Va ser el boom dels blocs educatius i el 1996 vaig obrir «La paraula vola». També vaig introduir les wikis i diversos blocs per a cada nivell educatiu. Jo anava fornint material i els alumnes, sobretot de Batxillerat, feien portafolis personals i publicaven els seus treballs, en moltes ocasions cooperatius.
Li va marcar l'ús de la tecnologia que feren els seus professors?
Moltíssim, no m'explique altra cosa. Com a docent, moltes vegades pense que el professorat tendim a impartir les nostres classes d'una forma semblant a com ens les han donades; això marca. Era una manera lúdica i creativa d'aprendre i també ho he volgut traslladar al meu ensenyament. En l'actualitat, desgraciadament crec que el professorat no està molt vinculat a les TIC; haurien de tindre un mínim perfil docent en els entorns tecnològics, que també s'haurien d'incloure en la formació.
Com canvia una classe amb TIC d'una sense?
No s'han de sacralitzar les TIC, perquè hi ha moltes metodologies (treball cooperatiu en grup, aprenentatge per projectes, investigació directa...) i les TIC són un recurs més. Com tenen un pes molt important en la societat, crec que també s'han d'incorporar en totes les assignatures, no només en les lingüístiques. He volgut que els meus alumnes participaren inclús del debat públic, a través de Twitter, per exemple. Cal ensenyar que les xarxes socials no són només per a comptar el dia a dia, sinó també per a aprendre i enriquir-nos. L'alumnat ha accedit en massa a Instagram, però solament relaten la seua vida privada, les festes...
Quines competències es treballen amb els blocs i les wikis?
El treball cooperatiu, t'ensenya a participar i a treballar en grup. Les TIC són democràtiques perquè faciliten la recerca d'informació, saber discriminar quines són les fonts més creïbles, indagar les opinions... Hi ha una finalitat social, ja no avalua solament el professor, són els companys de classe i un públic potencial de pares, amics, altres centres... que poden interactuar.
Les interaccions són una motivació més per a l'alumnat?
A una xicoteta part de l'alumnat això l'espanta, però per a la majoria és molt motivador i el professorat els ha de fer reflexionar: tenen una imatge personal i han de vigilar què diuen i com ho diuen.
Són conscients de la importància de la seua marca personal?
Em fa l'efecte que no. Esborren fotos, però no són conscients que han pogut quedar... fa falta una educació en este sentit. Els professors treballem en espais didàctics i des del punt de vista de la matèria, però fem molt poca o gens de formació sobre estos aspectes, perquè no està en el currículum. La Policia Nacional ho fa, però és puntual.
De plantejar-se en el currículum, hauria de ser en una assignatura o transversal?
Transversal. També, els centres haurien de tindre algun protocol o incloure-ho dins del projecte i explicar com es fa eixa formació. Hauria d'estar, perquè és una cosa que se'ls escapa a la majoria de pares.
Els últims cursos també ha treballat la ràdio escolar.
Férem un magazín de ràdio com un projecte en l'assignatura Habilitats comunicatives, de 2n de Batxillerat. Així s'estudien els gèneres informatius, el llenguatge... jo sempre els done models previs sobre els quals treballar, perquè ells només escolten programes esportius o musicals. Arran d'ahí ho vaig incorporar a Secundària, amb un projecte pilot voluntari que en molts centres també estan incorporant. Es fa en directe, que és diferent del podcast: es posen més nerviosos perquè han de quedar bé, l'alumnat és més responsable i l'aprenentatge posterior és major.
Internet ha matat als llibres?
En absolut, són coses diferents; internet no mata la lectura, la fomenta. Els sis últims anys he treballat els géneres audiovisuals sobre la lectura: el relat digital, el booktrailer, els vídeo lead (recrear la història des del punt de vista d'un personatge); i la biografia de lectura. En l'adolescència és típica l'adicció als jocs, i dels 12 als 16 anys, el 30 % dels joves perd el gust per la lectura. Hauria de fomentar-se la lectura en totes les matèries, no només les lingüístiques, així podria relacionar-se l'abstracció d'algunes matèries amb la vida diària. Hem d'aproximar els aprenentatges, viure'ls, per motivar-nos i aprendre. A això les tecnologies ajuden.
Les lectures obligatòries fomenten l'estima pels llibres?
Hauríem de ser flexibles. Hem de donar llibertat, però per a treballar un aspecte concret, ha d'haver una lectura única per a tot l'alumnat. La lectura obligatòria pot afonar un alumne si no tens la sensibilitat de recomanar coses bones. Siga com siga, la lectura ha d'estar sempre guiada, mai pots abandonar a l'alumne a la seua sort. També podríem valorar les lectures extraacadèmiques.
Els llibres de text digitals, en tauletes, són una bona opció?
El problema dels llibres de text és que estan molt mal fets. La gran majoria dels autors són incapaços de fer llibres creatius. A l'institut, en Batxillerat no tenim llibre de text; a la web tenim el material, que també produïxen els alumnes. Estos continguts estan actualitzats, els llibres de text no. Un llibre de text que fóra virtual i que es renovara, podria valdre. De fet, les editorials més potents ja creen llibres interactius. Això és diferent.
Quines campanyes desenvolupa el Consell Escolar?
Al Consell Escolar, per on passen tots els decrets i ordres de la conselleria i on fem informes, tenim la campanya de coeducació i detecció de masclismes quotidians, en la qual hem fet qüestionaris a alumnat i famílies. També portem la campanya de la biografia de lectura, que permet fer una reflexió sobre la trajectòria de lectura personal, que pot ajudar al professor a detectar les mancances d'un alumne i a planificar lectures que funcionen.
