Ninots de diferents tamanys i forma, pots de pintura, pinzells, plàstics, paper de diari, fusta, cola... de tot açò ha estat ple l'escenari en el qual han treballat les comissions falleres durant els últims dies i, sobretot, durant les pròximes hores, que apuraran per a perfeccionar les seues falles. Però la plantà dels monuments no només ha pres els carrers de les ciutats i pobles valencians que celebren estes festes, sinó que també ha arribat a les escoles i instituts. Són molts els centres educatius que opten per construir monuments, especialment amb material reciclat, i que hui cremaran en una festa al pati, a la qual no poden faltar els bombers. Xiquets, xiquetes i adolescents de diferents edats han treballat com autèntics artistes fallers en les últimes setmanes per a construir els monuments més autèntics i artesanals.
Una de les escoles on elaborar una falla entre totes i tots ja és pràcticament una tradició és el CEIP Doctor López Rosat. En este col·legi de València, tota la comunitat educativa s'implica en la falla, una tasca que coordina la comissió d'activitats culturals del claustre del centre. Alumnat, exalumnes, famílies i professorat treballen colze a colze per poder alçar un monument d'allò més digne al pati de l'escola. Ciro Ballester és un dels professors que s'implica des de fa anys i explica que la falla escolar «està associada» al tema que s'estudia durant tot el curs. «Igual que les nadales o el carnestoltes, la falla està dins del projecte global que tenim cada curs i vinculada a la programació general en totes les àrees: Plàstica, Naturals, Socials, Llengua...».
Així, el tema de la falla d'enguany és l'ecologia, la sostenibilitat i les energies renovables. «Som un dels cinc centres pilot que participa en el 'Programa 50/50 d'estalvi energètic i de consum d'aigua en centres educatius' de l'Ajuntament de València. Consistix a sensibilitzar a tota la comunitat educativa i a reduir les despeses de llum, aigua, gas, calefacció...», explica Ballester. «Tots els diners que estalviem repercutiran en la millora de les instal·lacions», afegix. Per este motiu, el ninot principal és un gran molí de vent de fusta, gràcies a la col·laboració d'un pare fuster. A més, cada cicle ha treballat una energia renovable: solar, hidràulica... i també hi ha espai per a escenes sobre l'escalfament global, la pluja àcida i les «3R»: reduir, reciclar i reutilitzar.
«No volem cremar simplement perquè són Falles, ha de tindre un contingut», explica el mestre. «Els xiquets i les xiquetes entenen i saben explicar la falla... sempre aprofita curricularment», apunta. Altres anys han treballat les emocions, les matemàtiques, les diferents etapes de la història... el projecte sempre aporta a l'alumnat «formació i coneixement, té resultats». Tanmateix, Ballester incidix molt en l'ambient que es crea en el centre. «És molt bonic; s'obren les portes, entren familiars, ex alumnes, vénen els bombers i la banda municipal de Patraix... és un sentiment de centre obert, d'una comunitat unida fent un treball comú», detalla.
Per exemple, Luisa Marqués és una de les mares que col·labora en la construcció de la falla. «Porte molts anys participant, no sé pintar, però els ajude a fer l'estructura. Com este curs és l'últim de la meua filla a l'escola, intentaré estar fins i tot en la plantà», diu. «Ho fem pels xiquets i les xiquetes -subratlla- una falla és molt de treball: les fan en un any però nosaltres tenim dues setmanes i, a més, sempre és enorme!», assegura. «És una manera de què aprenguen, perquè aprendre no és només estar a classe», apunta.
La setmana passada, els i les alumnes de 6é de Primària treballaven en alguns dels elements que hui lluiran al pati. Elles i ells han sigut, entre altres coses, els encarregats de fer unes quantes lletres «R», que estan per tota la falla, i també de les taules que porten algunes de les escenes. Sobretot han reutilitzat paper, palets de fusta i cartró; i també han emprat cola i pintura.
Projecte a Secundària
Amb el mateix material també han treballat els alumnes de l'IES Cid Campeador de València, veí del CEIP Doctor López Rosat. Per primera vegada en els seus quasi 50 anys d'existència, l'institut ha plantat falla enguany. «Este curs han arribat professors nous, joves i amb molta iniciativa. Esperem que isca bé i es prolongue per a molts cursos», detalla el director, Enrique Carbonell.
En este cas, el tema central de la falla és el barri (Tres Forques) i l'element més destacat serà una passarel·la com les que l'Ajuntament ha retirat a l'avinguda del Cid, un tema de plena actualitat. «Hem fet escenes al voltant dels trets més característics del barri que han comentat els joves: la multiculturalitat, l'abundant comerç... sense oblidar el més negatiu, com les zones descuidades en les quals hi ha droga», explica Ana Montalva, professora de Plàstica. Amb ella també treballa Marc Peri, els alumnes del qual creen ninots i figures sobre «la violència masclista, les diferències socials, el predomini de cotxes i d'atropellaments...».
Des de febrer, alguns grups de 2n, 3r i 4t d'ESO han estat treballant en la falla, amb el «mètode tradicional», com explica Montalva: amb cartró, cola, periòdics i pintures acríliques, evitant el contaminant suro blanc, molt emprat actualment en els monuments de les comissions.
Peri conta que este projecte «ha estat plantejat des del departament de Plàstica, però vam comboiar també a Tecnologia, Música, Valencià... volíem que funcionara com un projecte de centre i que es poguera treballar des de les diferents àrees». En l'àmbit de la Plàstica, servix a l'alumnat per a treballar l'ús de material reciclat, els degradats i els colors primaris i secundaris, el volum i l'escultura.
En 2018, el CEIP Soto Micó de València no planta falla, ja que han celebrat carnestoltes i, des de fa quatre cursos, alternen ambdues festivitats. El seu director, Jesús Manuel Serna, recorda que els monuments de l'escola han arribat a mesurar fins a 8 metres d'alçada, amb una estructura central feta amb palets de fusta. «L'alumnat de Secundària -esta és l'única escola pública de la Comunitat Valenciana que impartix este nivell- desmunta la fusta dels palets i crea l'estructura central, en horari extraescolar», explica. Després, açò es cobrix amb dibuixos gegants que fan els xiquets i les xiquetes d'Infantil i Primària i ninots de periòdic i cola. «Comencem a treballar en gener i és esgotador però molt bonic. Té molt de colorit i és molt artesanal», afegix Serna.
El director destaca que, en molts casos, l'alumnat de 1r i 2n d'ESO «que més s'implica són casos de joves que no van bé en els estudis i els encanta treballar, serrar... Tenim algun exalumne que ara és artista faller!», confessa.
