Luiso Cervellera (València, 1961) és mestre de Primària i soci gerent d'Escuela 2 Cooperativa.També és membre del Consell rector de la Unión Española de Cooperativas de Enseñanza (Uecoe), i forma part de la Confederació de Cooperatives de la C. Valenciana (Concoval) i d'Akoe Educació. La UCEV, que integra a 70 centres educatius, presenta demà la seua 9a Declaració Educativa, centrada en esta ocasió en la gestió eficient de les escoles.
Les cooperatives d'educació ja porten 50 anys de funcionament en la Comunitat Valenciana. Com han canviat i en què han de continuar evolucionant?
Som una realitat palpable. És ara quan s'està completant el relleu de les primeres generacions, encara pioneres del moviment cooperatiu d'ensenyament valencià. Ara en sabem més, estem més a prop de les realitats de cada barri, ens hem acostat a les famílies amb vies de finançament públic... tenim una indubtable vocació d'escola pública malgrat els entrebancs per ser «públicament» reconegudes com tal. El món cooperatiu ha evolucionat, i l'ensenyament amb ell. Hem desenvolupat estructures de coordinació i representació a diferents nivells, hem impulsat espais d'intercooperació, hem creat discurs de pertinença... estem aconseguint reconeixement social, més enllà del «típic» cooperativisme agrari. La nostra és una fórmula d'èxit social i empresarial, d'implicació personal i de transformació. Volem un món millor, per nosaltres i pels nostres, per tothom.
Des de la UCEV es diu que hi ha tres pilars fonamentals: els valors cooperatius, la innovació educativa i els sistemes de gestió. Per què estos i no uns altres?
Els valors, i principis cooperatius són el nostre referent ètic, el compromís social cap a eixe món millor, l'aposta per l'economia social i per les persones al centre de tot. La vessant educativa és la veritable raó de ser dels nostres projectes, pilar de la nostra activitat, i la innovació consubstancial a la voluntat transformadora de la pràctica quotidiana. I cooperativa se'n fa no es naix. Cada dia, moment i espai és el temps de gestionar la realitat, és la traducció pràctica del discurs ideal, l'esforç perquè les coses siguen com volem que siguen. Si no actues com penses, acabaràs pensant com actues. El moviment cooperatiu és... moviment, sempre per fer i revisant-se.
Estos valors no són o haurien de ser compartits amb l'escola pública?
Els valors que defensem són valors universals, d'educació pública i d'economia social. Apostem per un món on capiguem totes i totes siguem corresponsables de la nostra felicitat i benestar. És possible que l'educació pública siga prerrogativa exclusiva de l'estat? No! En el món de l'educació i entre centres són més les coses que ens igualen que les que ens diferencien. El moviment cooperatiu d'ensenyament compartim identitats amb les xarxes existents, som de propietat col·lectiva de DNI i públiques de cor.
Què aporten a la societat les cooperatives que no pot aportar un altre tipus d'escola? Són un servei públic?
Som un servei públic. Ens devem a la societat a la qual servim. Assumim per voluntat principis i valors que compartim. Qualsevol pot aportar el que nosaltres aportem, tant de bo que així fora i que la pràctica participativa en els centres educatius fos d'este calibre. Entre altres coses hem aportat les Declaracions Educatives, en les quals pinzellem la nostra manera de ser i de fer, i aportem una reflexió oberta de l'educació.
És més fàcil per a una cooperativa adaptar-se als canvis de la societat? Considera que són l'avantguarda de la innovació a les aules?
Des de fa molt de temps tenim el costum de treballar per projectes i de buscar metodologies actives que impliquen a l'alumnat, al professorat, a les famílies, a l'entorn... Les primeres cooperatives buscaven una pedagogia diferent de la que hi havia en eixe moment i, d'alguna manera, som hereus d'això i ho mantenim.
Les cooperatives han de tindre viabilitat social, econòmica i pedagògica. Quina de les vessants ha de dominar? És possible un equilibri?
Per nosaltres està clar, l'activitat pedagògica és la nostra raó de ser, el nostre leit motiv. Malgrat esta realitat, hem aprés que la vessant econòmica és imprescindible i la base de la nostra piràmide de necessitats. Per «ser» hem de «poder ser»: ser sostenible i assegurar rendibilitat econòmica suficient per a viure i sobreviure.
És la gestió econòmica la vessant més complicada en la gestió d'una cooperativa? Moltes van sorgir arran d'iniciatives privades ruïnoses que van fer que el professorat s'unira...
No és exactament la més complicada, però és a la base, perquè d'eixa sostenibilitat econòmica depèn la resta. És imprescindible gestionar les persones i compassar les aspiracions, necessitats i expectatives d'uns i altres. On l'economia ordinària no funciona, l'economia social representa una oportunitat, doncs la base no es fonamenta en els resultats econòmics, que també, sinó que dóna pas a altres elements de motivació personal que empoderen al grup envers els objectius comuns. La unió fa la força, la frase és tan bella com vella, però seguix sent així.
Com es creen estructures de decisió democràtiques i participatives? La veu de les famílies arriba a les assemblees?
Es creen creient en elles; posant les eines a l'abast de tothom; insistint; dissenyant processos de participació real i efectiva; i impulsant la formació i la informació. Els Consells Escolars tenen la virtut de reunir a tots els col·lectius de les escoles; però també la dificultat d'ajuntar interessos diversos i difícils de compassar: l'alumnat raona des de la seua realitat d'estudiant i adolescent, diríem que porten les llums curtes; les famílies viuen des de la responsabilitat personal per sobre els seus fills i filles i, en general, el pensament estratègic els queda gran, doncs l'interès en l'escola és els pas dels fills. De fet, la participació de les famílies és inversament proporcional a l'edat dels fills i filles, que a mesura que van creixent es representen a si mateixos. La visió del personal no és que siga millor, però és diferent, més global i més a llarg termini.
L'Assemblea General és el màxim òrgan de decisió en una cooperativa però, malgrat això, les decisions de la vida quotidiana en un centre escolar estan més basades en les dels equips d'etapa, del claustre, la coordinació pedagògica, les assemblees d'alumnes...
Algunes cooperatives són mixtes (de treballadors i pares i mares) i alguna sols de pares i mares, on les famílies es representen directament en els òrgans de gestió.
