16 de mayo de 2018
16.05.2018
Gèneres periodístics 

Articles en primera persona

L'IES Vallada i Escuelas San José-Jesuïtes de València utilitzen els diaris per a estudiar els gèneres periodístics a l'assignatura de llengua castellana i literatura. Sovint, Levante-EMV acull en les seues planes d'opinió un gran nombre de cartes al director escrites per joves que expressen les seues idees i crítiques a la societat

16.05.2018 | 12:29
Articles en primera persona
Articles en primera persona

Quina millor manera d´estudiar temari que «viure-lo»? Açò és el que pensen un grapat de docents valencians quan arriba el moment del curs d´ensenyar els gèneres periodístics. Durant algunes sessions de classe, proposen a l´alumnat convertir-se en escriptors d´articles d´opinió. D´esta manera, els joves de Secundària descobrixen com s´estructura un text argumentatiu i quines són les claus per a una redacció correcta dels diferents subgèneres periodístics. Segons apunten els equips docents, açò els facilita l´anàlisi i el comentari de textos que és necessari, per exemple, per a superar les Proves d´Accés a la Universitat (PAU).

Molts d'estos articles d'opinió es publiquen a l'espai de cartes al director de Levante-EMV. Si és lector habitual, s'haurà adonat, ja que molts adolescents indiquen la seua edat o parlen de temes educatius. Però les opinions van més enllà i també s'interessen a dir la seua sobre molts temes socials.

Yaiza Cáceres és llicenciada en Comunicació Audiovisual i professora de Llengua castellana i Literatura a l'IES Vallada, de la Costera. Des de 2010, treballa els géneres interpretatius amb el seu alumnat a partir de 2n d´ESO i durant uns dies el periòdic es convertix en un material més a l´aula. A més de l´edició en paper, de la qual analitzen la seua estructura per seccions, l'accés a internet i les noves tecnologies permeten conéixer també la versió digital. «El temari apareix als nostres llibres de text i jo els explique les pautes a seguir: han de ser textos curts, on manifesten la seua opinió, incloguen les seues dades personals i indiquen que són estudiants», detalla. L'activitat s'organitza com un treball de classe més: es redacta, s'entrega i la professora el corregix, però s´afegix un últim pas especial: enviar-lo al diari.

La docent destaca que el valor d'estos treballs «és que siga l´estudiantat qui trie els temes». «Escriuen d´allò que realment els interessa i de les seues inquietuds, com violència masclista, maltractament animal, educació, oferta d´oci... Pensem que només els preocupen els seus temes personals però estan prou al corrent de l´actualitat política, econòmica i social», recalca.

Açò és precisament el primer que reivindiquen els estudiants d'Escuelas San José-Jesuïtes de València, un dels centres que més cartes al director envia junt amb el de Vallada. «Critiquen molt la nostra generació i la gent creu que no tenim opinió i en realitat no és així; jo pense que si no som crítics amb allò que ens envolta, no canviarem res», explica Núria Blasco, estudiant de 1r de Batxillerat del centre concertat.

Núria ha publicat sis textos de diferents temes en les últimes setmanes. «Vaig escriure sobre educació perquè no crec que funcione; sobre la Manada, perquè no es pot permetre la societat masclista que tenim...», recorda. La proposta del seu professor Quique Falcón li sembla «una bona iniciativa» perquè «obliga a pensar» i a posicionar-se sobre certs temes.

A més, les classes servixen per a reflexionar sobre la relació amb els mitjans de comunicació i concebre-los com una ferramenta social que apropa les diferents realitats. Núria defensa que és «necessari conéixer les notícies per a poder opinar, encara que molta gent ho fa sense criteri». «Hauríem de llegir més i vore més les notícies», conclou.

Tanmateix, debaten sobre la llibertat de premsa i d´expressió, ja que han comprovat que en alguns mitjans els retallaren les parts més crítiques dels seus textos o ni els publicaren. «Estic molt contenta que no se m´haja retallat res en cap article a Levante-EMV, m´alegra que la meua opinió s´haja publicat. Sóc molt crítica amb la política i en alguns mitjans no ho han respectat», lamenta Núria.

En la mateixa línia, Sheila Tatay, que ha escrit sobre la Manada, opina que en el context actual és «difícil expressar-se lliurement sense enfadar a ningú», ja que en general «no agrada llegir textos en contra del que opines».

Rosalía Martín va decidir tractar el tema de l´assetjament escolar. «No ens posicionem i no veiem que el patiment és real, per això vaig voler fer una carta en suport a les víctimes, també he escrit sobre abús infantil i intel·ligència emocional», afirma. Sempre primer es fa un esquema amb les idees principals i després busca alguna dada per a reforçar els seus arguments. Les claus són que el tema ha de ser actual i generar debat.

Sobre bullying també ha escrit Héctor Muñoz que amb les cartes al director, en les quals també ha escrit sobre refugiats i scouts, assegura que s´ha apropat a la premsa més enllà de les xarxes socials.

El professor Quique Falcón explica que el currículum de Batxillerat inclou la competència d´analitzar articles d´opinió i que escriure és la millor manera d´aprendre. «La meua experiència és que quan poses als xavals en situació de creativitat s´adquirixen millor els aprenentatges que amb la simple rutina, que és on moltes vegades es queda el sistema educatiu», lamenta.

En ambdós centres asseguren que vore els seus articles publicats genera «molta satisfacció» a l´alumnat. «Veuen que els mitjans de comunicació no són tan inaccessibles com pensen. Compren el diari, el mostren al seu entorn, a casa... guarden les publicacions amb molt d´afecte», assegura Yaiza Cáceres. «Servix perquè els alumnes aprenguen a opinar amb arguments i amb correcció i vegen que poden participar en la vida social». A més, de treballar les competències lingüística, digital i cultural.

A l'IES Vallada també treballen les cartes al director a FP Bàsica. Marta Úbeda, la professora de l´àmbit lingüístic explica que la publicació de les cartes els genera un «augment de l´autoestima i és un motiu d´orgull». «És una manera d´acoblar els continguts del currículum al dia a dia i posar-ho en pràctica», detalla. Tanmateix, per als joves és una manera «de donar difusió a les seues idees, més enllà del WhatsApp».

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Juegos online - Crucigrama
Enlaces recomendados: Premios Cine