Dolors López ensenya als mestres que treballen en xiquets i xiquetes amb discapacitat mental com educar en igualtat i com afrontar situacions de discriminació i violència contra estes menors, sovint invisibilitzades. Hui farà un dels tallers organitzats per a l'organització Plena Inclusió.
Vosté ensenya educació inclusiva i igualtat als mestres que atenen a xiquets i xiquetes amb discapacitat mental. Sembla un repte entre encoratjador i difícil.
Sí, sí. És un repte apassionant. L'educació només pot ser inclusiva, si no ho és aleshores no és educació. És una altra cosa, però no és educació. La inclusió suposa que tot l'alumnat en la seua diversitat forme part activa del seu centre i, a més, progressar i tindre èxit junt als seus companys. I, inevitablement, va implícita la igualtat, perquè no hi ha inclusió sense igualtat.
De l'1 al 10, en quin nivell de formació es troba el nostre professorat a l'hora de tractar certes qüestions vinculades amb discapacitat i gènere? Què troba vosté a faltar quan parlem d'educació inclusiva i igualtat?
Els nivells són molt diferents entre el professorat. Venim d'un sistema i pràctiques educatives que parlaven d'integració i escola mixta encara. A l'escola inclusiva el que perseguim és molt més: és una escola coeducativa en què conviuen, amb totes les seues diferències, totes les persones, que són tractades en igualtat. La Conselleria d'Educació està fent un important esforç que cal reconéixer en esta formació del professorat i en la transformació real del sistema. Ha creat la figura de la coordinadora d'igualtat i convivència i està formant-la a través del Cefire d'Educació Inclusiva.
Cada dia, estos mestres es troben amb un munt de reptes complicats que afrontar. Quines eines considera vosté que són indispensables?
La formació del professorat és la primera eina per a transformar realitats. També els materials a l'abast del professorat, com ara la plataforma dels recursos i metodologia Reico que recentment s'ha presentat. Dotar d'instruments, metodologies i estratègies es fa imprescindible per a abordar este dia a dia i la formació en dos nivells per a les persones coordinadores d'igualtat i convivència ha estat un pas important, està sent un pas important en esta transformació. Sense formació no hi ha canvi.
Vosté posa, dins de tot, l'accent en la igualtat? Per què és important formar amb perspectiva de gènere? és més?diria que és més important que en altres sectors de la població?
La violència de gènere, malgrat tot l'esforç necessari de legislació i d'informació, no ha pogut parar-se. És necessària una transformació. Treballar en la formació del professorat en perspectiva de génere per a què no es continue reproduint d'una forma inconscient en l'escola la desigualtat és una aposta bàsica per a poder aconseguir-ho i és el que estem fent ja des del Cefire d'Educació Inclusiva per encàrrec de la conselleria. Una educació en igualtat transformaria les persones en agents d'igualtat. Sense això, no podem realment treballar seriosament en la eradicació total. Hauríem d'abordar, per exemple, l'educació emocional que va més enllà de la informació. Va en el treball de la prevenció de la violència de gènere i de qualsevol tipus de violència.
Discapacitada mental i dona, doblement invisibilitzada i?doblement victimitzada?
Les dones amb discapacitat mental són més vulnerables que la resta i la seua vulnerabilitat queda amagada moltes vegades pel seu entorn, que no vol que es parle ni d'abusos ni d'agressions en un intent erroni de protecció. Cal parlar d'això, de que són discriminades com a dones i que són relegades a l'àmbit domèstic privat quan creixen i que les ensenyen a fer tasques domèstiques i les retiren de l'esfera pública i social, i queden moltes vegades ocultes les agressions i abusos a la doble desigualtat a la qual s'exposa cada dona per tindre una discapacitat mental. L'esforç d'entitats com Plena Inclusió per visibilitzar, formar i intervindre en esta brutal realitat mereix un gran reconeixement.
Com poden els mestres d'educació especial previndre la violència contra les dones entre els seus alumnes? I a elles, com els ensenyem a defensar-se?
La formació del professorat novament torna a ser fonamental per a visibilitzar les desigualtats i no reproduir-les per a formar en igualtat a tot l'alumnat, xics i xiques; tractant-les d'igual manera en tots els espais i situacions; emprant un llenguatge no sexista; orientant en estudis i professions per igual; treballant l'educació emocional com a prevenció de totes les violències; utilitzant metodologies i recursos que la conselleria posa al seu abast; ocupant-se del fet que els referents de dones en els materials curriculars ocupen almenys la meitat dels protagonistes; la consciència de ser iguals i visibilitzar el tracte abusiu, de no permetre l'abús, de denunciar-lo i cercar ajuda; formar-se per a ser professionals lliures de violència de gènere... Tot això fa més difícil la violència de gènere i fa que siga la millor de les defenses.
Un dels fets que minimitza la violència és posar-se en el lloc de l'altre, la coneguda empatia que sembla que ens costa practicar en el nostre dia a dia. L'empatia hauria de ser assignatura obligatòria en tots els plans d'estudis?
L'empatia, la compassió, sentir com l'altre, que deia Adela Cortina, formen part d'una formació que pot incloure una assignatura però és molt més que una assignatura, és l'educació emocional. També una àrea pròpia dins de l'àrea de la coeducació. L'educació emocional va més enllà de la formació necessària. Perseguix el canvi que facilite la transformació de les persones i és fonamental en la prevenció de la violència de gènere i, com diguem, de totes les violències.
