Una tortuga comença l’entrada al mar a la platja d’El Serradal. levante-emv

Escola de tortugues

Quan una tortuga naix, seguix un instint natural irrefrenable de depassar la franja de la platja i entrar en l’aigua, malgrat que això vaja a suposar una inevitable massacre: de cada mil cries de tortugues, només una tindrà la sort de sobreviure: perquè els seus depredadors esperen el gran festí que suposen centenars d’animalets avançant convulsivamente cap a l’aigua a camp descobert; perquè es tracta d’uns éssers diminuts que s’endinsen en el gran mar, ja que a penes mesuren 6 centímetres i pesen 17 grams, amb una closca de fràgil resistència i una mínima capacitat de desplaçament.

Les que aconseguixen arribar fins a la mar, després s’enfronten a les inclemències d’un mitjà hostil, al cansament, a la falta d’aliment, a la ingestió de plàstics de tota mena i fem en general, a nous atacs de depredadors, a l’extracció accidental de pesca, al canvi climàtic….

Són precisament les alteracions ocasionades pel canvi climàtic les que s’assenyalen com a afavoridores de la implantació de la tortuga comuna (Caretta caretta) a esta banda del Mediterrani. Zones habituals de posta (d’ous) com Grècia o Turquia patixen cada vegada temperatures més altes, la qual cosa suposa un lloc no tan favorable per a la supervivència de l’espècie. La naturalesa, sàvia, cerca nous llocs per a perpetuar esta espècie.

La Fundació Oceanogràfic tracta d’ajudar a esta colonització, que és com s’entén des del punt de vista científic, l’increment de nius observat en el litoral espanyol en l’última dècada. Una de les eines per a afavorir-la és el programa de head starting, on el principal objectiu és augmentar la supervivència d’estes delicades criatures durant els primers mesos de vida i que aconseguisquen una grandària i vigor que les permeta evitar a la majoria dels depredadors una vegada la mar.

Este programa s’emmarca en una estratègia nacional impulsada pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Democràtic i les diferents comunitats autònomes en el qual participen multitud d’institucions, des d’universitats i centres d’investigació a diferents col·lectius i voluntaris al llarg del litoral mediterrani.

En les instal·lacions de l’Àrea de Recuperació i Conservació d’Animals de la Mar (ARCA de la Mar) de l’Oceanogràfic es treballa durament i amb rigor per a alimentar i desenvolupar en les millors condicions a les nounades. Moltes d’elles han sigut incubades en l’àrea de veterinària de la fundació i altres han sigut remeses, així mateix, per altres institucions que col·laboren amb l’Oceanogràfic com els governs autonòmics de Catalunya, Múrcia i Illes Balears.

Fins ara sumen 216 animals que han seguit el protocol i han entrat a la mar en quatre ocasions successives, sense comptar les 53 que enguany es troben en les instal·lacions.

A més de facilitar la seua progressió biològica, els membres de la fundació i investigadors propis i d’altres centres aprofiten l’accessibilitat d’estos individus en els tancs de l’ARCA de la Mar per a estudiar el seu desenvolupament, el seu comportament, la seua actitud davant elements adversos o propicis, els seus costums alimentaris, les principals patologies que els afecten i el desenvolupament de tractaments, etc.; en definitiva, una infinitat d’oportunitats d’una fase d’estes espècies a la qual fins fa ben poc se la coneixia com «els anys perduts» ja que estes cries de tortuga desapareixien en la mar i poc se sabia d’elles fins que aconseguien majors grandàries i es deixaven veure per altres llocs.

Seguiment d’un viatge

Quan arriba l’hora, normalment al voltant d’un any després del seu naixement, les tortugues que han sigut criades en estes instal·lacions se solten en la mar. És un gran moment emocional per als quals les han cuidades i servix, sobretot, per a divulgar i conscienciar de la seua situació d’amenaçats i de com l’ésser humà influix negativament en la seua vida.

Novament, no solament és un acte en favor de la seua conservació, sinó també per al seu estudi, ja que la grandària aconseguida després d’este període permet dotar a alguns d’estos éssers vius d’un dispositiu per al seu seguiment durant uns mesos. Es tracta d’un emissor de senyal satèl·lit que permet rastrejar el recorregut i hàbitat de l’animal, la qual cosa aporta unes dades per a la ciència inestimables amb els quals s’incrementa el coneixement de l’espècie i les possibilitats de poder protegir-los.

I el millor de tot. Les experiències dutes a terme fins ara permeten un gran optimisme, perquè els percentatges de supervivència d’estos animals en entrar a la mar estan al voltant d’un 90%. Això significa un èxit per a la conservació de l’espècie, atés que s’estima que, en condicions naturals, només sobreviu a la seua entrada a la mar una tortuga de cada mil que naixen.

Objectius del «head starting»