Blog 
cahiers de doleance
RSS - Blog de romualdo peris garcia

El autor

Blog cahiers de doleance - romualdo peris garcia

romualdo peris garcia

Ni mas ni menos que un ciudadano mas, alguien que nunca ha dejado de decir basta, aún existe demasiada mentira, tirania y miseria en el mundo para rendirse, tan solo cuando se cumpan los eones del tiempo puede que el hombre consiga la libertad, la igualdad y la solidaridad, por ello debemos seguir ...

Sobre este blog de Comunitat

Nada hay ni en los cielos, ni en la tierra, ni en su fondo o en el fondo de los océanos, que no pueda ser estudiado, comentado, criticado, en el ejercicio del derecho a la libre opinión y expresión de los pensamientos, a la luz de la libre conciencia y la razón humana, sobre ellos se basa la libe...


Archivo

  • 24
    Febrero
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    De candidats i llistes.

     

    A les hores la dansa de noms i rumors sobre qui i qui no anira a les llistes electorals van copant les primeres pagines dels diaris, la baralla entre uns i altres per eixir mes pareix ser una cursa, com si no anar en lloc de eixida fora el final de la vida de alguns dels anomenats, i es que para la desgracia de la democràcia en certs partits polítics, que no en tots, el servici al poble ha deixat pas be al servici del partit o be al servici personal, la culpa de eixa mutació la te el haver deixat el model democràtic de les assemblees, per el model piramidal be de la dreta, be de la anomenada social democràcia, on el professionals de la política i els trepes copen el llocs de control dels partits, eixe mal com uns altres com la corrupció afecten a la medula espinal de les organitzacions politques, a les hores fins a les mes petites agrupacions locals, en moltes dels quals els regidors i el seus familiars regnen com petits taifes imposant la seva voluntat, aixo si de forma “democràtica” al contar en els vots de tots el seus.

    Pot ser que algun dia les antigues formes de confeccionar les llistes i buscar candidats tornen a ser realment democràtiques, al meins en alguns partits de l'esquerra,i sobre tot al petits pobles,llistes que no responguin simplement a un agrupament artificial i sense ideologia, basat en el nombre de vots que podrien aportar el familiars del candidats, lo que fins a la data d' avui ha comportat la crispació de la vida social dels pobles, arribant inclús a el trencaments de famílies per eixe motiu, encara mes a la renaixença de les dos Espanyes, i es que no tots el cacics son de dretes, també existisen a la esquerra, millor dit a eixa classe de polítics que se anomenen progressistes, que ni son xelats ni calents, a mes a mes tot lo contrari.

    Quan la democràcia perduda retorni, quan les anomenades primàries siguem de nou la forma natural de elegir al candidats, quan els candidats junt a la organització política elabori la llista dels col·laboradors per a poder governar en cas de ser elegits, d'acord a la ideologia pròpia tinguin sols en conter de la capacitat de treball dels mateixos i no qui es, de quina família, i si es guapo o guapa, ric o pobre, llustrat o peó, eixe dia renaixeran la esperança i en una nova revolució el poble es lliurarà dels professionals de la política, recobrarà la confiança en els seus regidors i malgrat tot es recolzarà la democràcia.

     

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook