Blog 
cahiers de doleance
RSS - Blog de romualdo peris garcia

El autor

Blog cahiers de doleance - romualdo peris garcia

romualdo peris garcia

Ni mas ni menos que un ciudadano mas, alguien que nunca ha dejado de decir basta, aún existe demasiada mentira, tirania y miseria en el mundo para rendirse, tan solo cuando se cumpan los eones del tiempo puede que el hombre consiga la libertad, la igualdad y la solidaridad, por ello debemos seguir ...

Sobre este blog de Comunitat

Nada hay ni en los cielos, ni en la tierra, ni en su fondo o en el fondo de los océanos, que no pueda ser estudiado, comentado, criticado, en el ejercicio del derecho a la libre opinión y expresión de los pensamientos, a la luz de la libre conciencia y la razón humana, sobre ellos se basa la libe...


Archivo

  • 10
    Abril
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    No es el nom lo que dona fredat.

     

    Malgrat lo que solen dir els directius de grans empreses i perquè no també el regidors de algú que altre partit polític, que es els noms els qui davant de una crisi o durant cert temps son els culpables de que els seus productes, tot lo que oferien al ciudatans no lo acceptem o malgrat encara mes u rebutgen, es a dir no els voten, son equivocats.

    No cal dubte diran mes de una vegada n'ha que canviar, tinguem que fer canvis, mes tot continua igual, no passa res de res, els de sempre continuen farts, empapussats de la llet de la vedella, tenen prou en estar quiets, sempre en darrera, son directius que tenen tres o mes càrrecs, llocs als consells en altre empreses, a les hores dins de 'organització dels partits, i no es cuestió de menejar-se, els estan així acomodats en eixa posició i qui parla es queda fora.

    Realment analitzant les crisis passades per alguns partits polítics tals com la UCD, el CDS o UV , vegem com a tots a segut la atura i la falta de idees del seus dirigents els que han dut als mateixos cap al sol, sols la deixadesa del dirigents fa que els operaris pergen l'elusió en la seva feina, que el producte les seves propostes que oferissen no tinguin la qualitat apropiada, que no es guanyen la confiança del compradors, en aquest cas dels ciudatans.

    Com queda dit no es el nom lo que enfonsa un partit polític, es la llavor del seus directius, cal dir que si no ni' ha llavor, si se han perdut els ideals, si no se adonen de la seva responsabilitat, si es queden quiets, es dir no fer res, perquè pensen que de fora vindran i de casa el tiraran, fan creure que tot el mon te por al llop i re busquen per a trobar algú motiu per a ells seguir al costat de la vedella de llet, això si, en darrera.

    A les hores no passa res, tenen les consciencies tranquiles o be de vegada no les tenen, com aquell que va vendre tot lo seu per un plat de llentilles, i diuen el nom no reflectís la realitat actual, mes Pais Valençia o PV n'és simplement un nom, es el contingut, les idees, el treball, la confiança en els projectes, en les mesures socials, en els propostes per a fer front al reptes de futur, en el reconeixement de la pròpia identitat i la seu defensa.

    A les hores alguns des de l'esquerra que rebutgen del terme Pais no se adonen de que així no guanyaran mai, sempre tindran crisi, “qui perd el orige perd d'identitat”, i així ¿qui lis votarà?

     

    Denunciar
    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook