Blog 
Comer sin Milongas
RSS - Blog de Rafael Viguer

El autor

Blog Comer sin Milongas - Rafael Viguer

Rafael Viguer

Editor de comersinmilongas.com

Sobre este blog de Gastronomia

Además de anotar experiencias en barras y restaurantes, especulo acerca de las "milongas" que se cuentan en el mundillo gastronómico valenciano.


Archivo

  • 28
    Marzo
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Sobrassada: El Pecat de la Pasqua (Amparo Cánovas)*

    La meua història parla d'olors, d’una mescla fumada de pebre de la Vera mòlt, sal i carn.

    Així s’anuncia l’arribada de la Setmana Santa  a ma casa.

                 

    I contradient la penitència del dejuni que marca l’església, vaig a parlar d’un menjar típic de Pasqua que fa referència als pecats de la carn. Però més pecat seria que aquesta tradició es perdera en el oblit.

                          

    Les sobrassades de Pasqua. 

    Durant anys he vist com venien dones a casa, o a la tenda que teníem, per replegar "el arreglo". Als ulls d’una xiqueta només eres unes bossetes de colors lluents, blanques i roges.

    -“xiqueta mira a vore si ton pare m’ha dut l’arreglo que ja tinc l’encomanda en casa”.

     I així fins que un dia ja no venien, i l’any següent...

     -“demà aniré a per l’encomanda, dis-li a ton pare que no s’oblide de dur-me l’arreglo”.

               

    Em fa vergonya, dir que fins a enguany, no li he donat la importància que es mereix. Perquè si mon pare preparava eixes bossetes plenes de salses i espècies; “m'agüela" s’encarregava d’embotir la massa amb eixa gràcia, que només la gent major té. Un treball conjunt per a un resultat exquisidament laboriós. 

           

    Enguany ha tornat a mi aquest aroma especiat, i m' he adonat que no era un ritual més, una costum de poble, el que estava veient era la meua herència, i era l’hora fer-la meua. 

        

    De la mateixa manera, que món pare va heretar, darrere la bancada d’una tenda de poble, el secret de la mescla idònia de les espècies. 

    Igual que ma mare, ha fet seua,  la manera de mesclar i embotir l’encomanda de magre i cansalada... 

               

    Ací teniu el resultat, la història, contada pas a pas en imatges. 

              

     Es prepara l'arreglo de magre i cansalada al poal i se li afegeix el punt de  pebre i la sal.

              

    Un pas previ és netejar el budell amb aigua i llima tant per dins com per fora i es té apunt per a embotir. Esta és la màquina que utilitza ma mare i que facilita la feina.

    Hi ha persones que encara utilitzen el típic embut de ferro, però s'ha de tindre molta mà perquè s'ha de tindre compte de que al embotir no queden bosses d'aire.

              

     Es col·loca el budell a la màquina i l'extrem es lliga amb un cordell per a que la mescla no se'n isca.

                

                        

      Així queda el rastre de sobrassades acabat d'embotir a falta deixar-lo a secar. 

                

    Passades unes setmanes, la sobrassada ja està seca.

    Es pot apreciar la diferència de color entre unes i altres depenent del tipus de pebre picant o dolç; per a diferenciar-ho les lliguem amb fils de distint color.

    * Amparo Cánovas es compañera, amiga, periodista y Licenciada en Publicidad.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook