Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 12
    Enero
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    A PROPÓSIT DE LES ELECCIONS GREGUES

    El què els dirigents alemanys, amb “Merkel” al cap, així com altres dirigents de l’ UE, estan fent a Grècia com a conseqüència de les eleccions vinents generals que a aquest país van a celebrar-se pròximament, l’únic adjectiu que se li pot dir és de xantatge antidemocràtic i, jo dels grecs, m'ho pensaria molt bé si val la pena pertànyer a un “club” com la UE on no sols t’imposen unes polítiques econòmiques com a dogmes irrefutables i que l’únic que han fet ha sigut aprofundir més en els problemes que Grècia ja tenia com el dèficit i l’endeutament i que han provocat allò que alguns molt encertadament han adjectivat com “austericidio”, sinó que, a més, aquest “club” no respecta la dignitat dels ciutadans grecs atemptant contra la seua llibertat.

    En aquest sentit, quan se senten les amenaces sobre els mals que als grecs es pot passar si voten a l’esquerra, entra vergonya ja que s’omet intencionadament que Grècia hui, perfectament, podria denominar-se’l com un estat fallit, on la majoria dels ciutadans no poden pagar-se, no ja la seguretat social o l’educació, sinó serveis tan bàsics com la llum, l’aigua, la calefacció o el menjar. En altres paraules, però és que als grecs no es pot anar més mal que amb les polítiques que “Merkel” els ha imposat!

    Per altra banda, aquesta situació està posant de manifest que Alemanya, amb el suport i silenci interessat d’alguns països de la seua orbita, està aconseguint mitjançat l'aplicació de la política econòmica consagrada en Maastricht (que no són més que dogmes que no garanteixen cap resultat econòmic positiu, però sí que les elits financeres internacionals aconsegueixen grans beneficis a costa de l’esforç dels ciutadans) el que no aconseguí amb els tancs. El control i el domini absolut de la voluntat dels pobles europeus!

    Cal recordar, apuntar i dogmatitzar (malgrat que algú em puga acusar de refutar arguments amb la mateixa lògica que critique) que Alemanya mai haguera eixit com a nació (poderosa) que hui és, si no se li haguera condonat més del 60% del seu deute amb l’Acord de Londres de 1953, no haguera tingut unes finances públiques amb dèficits recurrents i, sobretot, haguera hagut de pagar indemnitzacions per tota la destrossa que havia causat en la Segona Guerra Mundial. I entre aquells països que signaren l’Acord de Londres estava Grècia que renuncia a qualsevol indemnització alemanya!

    Per tant, i com he apuntat abans, com a ciutadà europeu em resulta intolerable que no es respecte la sobirana voluntat del poble de votar amb llibertat i, sobretot, que es seguisca enganyant als ciutadans europeus amb dogmes econòmics que traduïts a polítiques econòmiques sols porten pobresa i, molta però que molta, desigualat!

    I com a mostra un botó. En 1997, els estats de la UE signaren el Pacte per l'Estabilitat i el Creixement. Reflexionen i pregunten-se quanta estabilitat i creixement ens ha portat aquest Pacte que, per altra banda, aleshores s’obstinen a mantenir?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook