Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 08
    Junio
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    A propòsit de les negociacions per governar la Generalitat

    Parafrasejant a Lenin que va dir “l’esquerranisme és la malaltia infantil del comunisme” pense que “el personalisme és la malaltia infantil de l’esquerra”. La situació d’EU en l'àmbit de l’estat és un bon exemple. I altre bon exemple són les negociacions que els partits d’esquerra estan fent al País Valencià. Possiblement jo siga massa cartesià, però crec que la primera regla de joc que haguera d’haver sigut acceptada per tots era que la responsabilitat de govern li corresponia a la llista més votà. Per simple raonament democràtic (i respecte a la voluntat dels ciutadans). Per tant, a l’ajuntament de València correspondria a Joan Ribó (que estic segur va a marcar un abans i un desprès) per encapçalar la llista de Compromís, i a la Generalitat, li correspondria a Ximo Puig, per encapçalar la llista del PSPV - PSOE que en l’àmbit autonòmic va ser la més votada.

    Sols després, s'hagués passat a parlar del contingut de l’acció de govern. Naturalment, en cas que no s’acceptés unànimement, cadascú a buscar-se la vida, per molt que als ciutadans ens hagués força deprimit el fet que els personalismes feren impossible l’acord. En altres paraules, com estic convençut, en democràcia la regla d’or són els vots perquè representen la voluntat del poble i no respectar-ho posant per damunt altres circumstàncies evidencia carències democràtiques un tant intranquil·litzadores (almenys per a cartesians com jo que naturalment no soc ningú)

    Per altra banda, i respecte a Podemos, tercera i última força d’esquerres, es deuria haver-li exigit per participar en l’acord que es comprometés a formar part del govern. No es pot condicionar la negociació de la manera que ho a fet i després voler romandre “verge”. O dins o fora! Però, és que, ho mires per on ho mires, és d’una incoherència tant evidentment que resulta impròpia de polítics que aspiren a canviar la forma de fer i entendre la política.

    Possiblement, aquests posicionaments a molts no els agradarà (en aquesta vida acontentar a tots és impossible) però sols des del respecte més absolut a les regles de la democràcia es poden construir pactes de sòlids de futur. Actuar d’altra forma condueix a “fer matrimonis” que tard o prompte es divorcien per “incompatibilitat de caràcters” però, en tot cas, temps al temps!

    Per últim, quan m'he assabentat que u dels interlocutors per part del PSPV-PSOE en la negociació era Ciprià Ciscar, no sé per quina associació d’idees m’ha vingut a la memòria la pel·lícula (comèdia) cubana “Juan de los muertos” Evidentment, no seré jo qui pose en dubte la capacitat política, suficientment posada de manifest al llarg de la seua dilatada trajectòria política, de Ciprià Ciscar, però el cervell (almenys el meu) és imprevisible ja que massa vegades va per lliure!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook