Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 07
    Febrero
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    A propòsit del canvi del model de relacions laborals

     

    Aquestos dies han decidit, qui té capacitat per fer-ho, que cal parlar de la reforma laboral. Altres assumptes com el dèficit, la prima de risc o l'endeutament que no fa ni quatre dies ens martiritzaven i no és deixaven viure, han quedat aparcats, de moment i, aleshores, tot es fia a la realització d'una reforma laboral que, de fer cas a alguns, serà com el xarop de Fierabrás doncs serà aprovar-la i acabar-se l’atur.
    Evidentment, tot és una qüestió d'oportunitat política ja que tots sabem que la reforma per sí mateixa no va a crear ocupació a no ser que es canvie la política econòmica (que no va a canviar-se), però en aquestos moments, i agafant als cinc milions de parats com a hostes, els empresaris poden aconseguir avantatges molts importants en la seua relació amb els treballadors que en altres circumstancies no ho podrien aconseguir.
    Encara que respecte aquesta qüestió, no es deuria oblidar dos circumstancies significatives. En primer lloc, durant l'època de la “exuberància” Espanya era l'estat d'Europa que més llocs de treball creava malgrat, també, quan esdevingué la crisi ha segut el País que més n'ha destruït. Per tant, no estem parlat d’una qüestió intrínsecament unida al tipus de relacions laborals que existeixen, sinó a lo que popularment es coneix com a model de producció i mentres no se siga capaç de canviar-lo no serà fàcil solucionar aquest problema.
    En segon lloc, en aquestos moments totes les mesures que es plantegen per a revitalitzar el mercat del treball, van en la línea de canviar l'estatus, en tots els sentits possibles del treballador (és a dir, no sols salarial), amb la clara finalitat de reduir la seua capacitat d'influència en les decisions que l'empresa pot prendre en allò que directament els afecta. Però, desventuradament, mai es parla d'altra qüestió i que, també, afecta les relacions empresa - treballador, com és la possibilitat de canviar “l'estatus” jurídic dels treballadors dins l'empresa. És a dir, en cap lloc apareix que, com a contrapartida de les renuncies que els treballadors van a haver de fer, es vegen compensades, per eixample, en una representació significativa en tots els òrgans de decisió de les empreses. A la fi, haurem de convenir que el futur dels treballadors va unit, igualment que el dels empresaris, al futur de l'empresa i, en conseqüència, deurien ser part activa en les decisions de futur que es prenguen. Però, sobre tot, caldria pensar que el pes de la balança no pot caure sempre del mateix costat (per a bé i per a mal).

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook