Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 10
    Septiembre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Ajustos: un "tots" que no inclou a tots

    Passats uns primers moments de desconcert, des que comença la crisi i des de tots els àmbits del poder polític i econòmic hi ha un “dogma” que es repetix fins la sacietat (ja se sap que una mentida repetida acaba convertint-se en una veritat, segons el nazi Goebbels) amb la finalitat evident que els ciutadans l'assumisquen com si fora l'única forma que hi ha per a eixir de la crisi. Aquest “dogma” diu que sols eixirem si “tots fem ajustos” (per l'austeritat a la felicitat!)
    Encara que no estic d'acord, com crec que he deixat clar durant tot aquest temps d'existència d'aquest blog he intentat transmetre amb millor o pitjor fortuna, però hi ha aplegat el moment que estaria dispost a acceptar-ho sempre que es compliren una sèrie de pressupostos que, evidentment, dotarien al “dogma” d’una credibilitat que hui no té per què quan parlen de “tots” mai (ni en somnis) inclouen a:
    1º)   A una de les organitzacions polítiques (malgrat no es presente mai a les eleccions) i econòmiques més amb més força a Espanya (i al món) com és l'església Catòlica a la que tots els anys l'estat espanyol, bé de forma directa o indirecta, li transferix recursos públics per valor d'uns 10.000 milions d'euros. Fins hui, i com a mostra del seu poder, no és que està totalment al marge dels ajusts, sinó que està fora de tota discussió o proposta.
    2º)   A les grans multinacionals espanyoles com Movistar, Repsol, Endesa, etc, que tenen una taxa mitja de tributació al voltant del 9%, això sí, quan realment tributen ja que moltes vegades aprofitant les “economies impositives” que es donen entre els sistemes fiscals dels països on tenen activitat el que passa és que no tributen en cap lloc. Per tant, pareix, evident, que si el “tots” del dogma vol tindre credibilitat aquestes grans companyies deurien tributar d’acord amb la seua capacitat econòmica (i en aquest momet fer un esforç adicional)
    3º)   Als grans patrimonis (i fortunes) espanyols que, malgrat, pareix que no hi han, evidentment existixen. L'impost de Patrimoni que hi ha vigent és una minúcia al costat de l'esforç fiscal que patixen hui els ciutadans. Per tant, ha de revisar-se adequant-ho a la importància econòmica d'aquestes grans fortunes. Cal recordar que a Espanya aquestos grans patrimonis es constituixen en SICAV's on la tributació dels beneficis com a societat és de l’1%. Per tant, cal exigir, si el “tots” que parlen vol tindre certa legitimitat, que els grans patrimonis (i fortunes) tributen d'acord amb la seua capacitat econòmica (i cal fer-ho ràpidament abans que ho traguen a paradisos fiscals, ja que segons tècnics d’Hisenda el 72% del frau fiscal ho fan les grans empreses i les grans fortunes)
    4º)   A Espanya paguem per la llum un dels preus més alts la Unió Europea i, a pesar de tot, els ciutadans, segons diu el Govern, encara deguem a les companyies elèctriques més de 23.000 milions d'euros per un concepte surrealista anomenat “dèficit tarifari”. Mentres tant, aquestes companyies utilitzen per al seu negoci recursos naturals de tots com és l'aigua de forma totalment gratuïta (amb respecte a les elèctriques, hi ha una circumstancia molt cridanera i que posa de manifest la seua capacitat d’influència en qualsevol govern, i és el fet que en els seus consells d’administració és senten de forma regular molts ex- ministres. Per exemple, l'exministre Ángel Acebes que com a conseller extern d’Iberdrola guanya en un mes 72.500 euros que és el mateix que guanyava com a diputat però en tot l’any)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook