Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 06
    Septiembre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    ALGUNES FELONIES (PER LA SEUA FALSEDAT) SOBRE LA SANITAT PÚBLICA I ELS EMIGRANTS

     

    El sistema sanitari es finança amb les quotes de la Seguretat Social: FALS. Possiblement aquesta afirmació siga la més rebutjable ja que es fa des de la més absoluta falsedat aprofitant la ignorància de la majoria de la població. Aleshores, encara hui la majoria creu que la sanitat pública a Espanya es finança amb les quotes a la Seguretat Social que paguen les persones que treballen, quan la realitat és que des de l'1 de gener de 1999, l'Estat va assumir totalment el finançament de l'assistència sanitària, suprimint-se l'aportació de cotitzacions socials i produint-se la desvinculació total de la Sanitat i la Seguretat Social. En altres paraules, la sanitat pública espanyola es finança mitjançant els impost (IRPF, IVA, impostos especials, etc) que tots (nacionals i estrangers) paguen.
    Els immigrants col·lapsen els serveis d'atenció primària: FALS. Segons els estudies de les associacions que es dediquen a estudiar la sanitat pública es constata que, respecte al l'ús dels servissis d'Atenció Primària, mentres el 57,7% de la població espanyola havia acudit almenys una vegada en el període d'un any, els emigrants sols ho havien fet en un 12,7%.
    Els immigrants venen a fer turisme sanitari: FALS. Quan es fa aquesta afirmació s'està manipulant de forma totalment descarada i immoral la realitat. Està demostrat que (Metges del Mon) que aquells que fan “turisme sanitari” es tracta d'una població estrangera, majoritàriament, provinent de la Unió Europea i, per tant, perfectament controlable (i si es vol recuperable el cost). Enquestes fetes, per exemple, entre immigrants sense permís de residencia (2009) sols el 4% de les persones enquestades va citar raons de salut quan se'ls va preguntar pels motius que els havien portat a emigrar al nostre país
    L'exclusió es fa per a “convergir” amb Europa: FALS. L'exclusió de les persones immigrants en situació administrativa irregular a Espanya el que fa és que ens acosta a països com Eslovènia, Xipre i Polònia, on les persones estrangeres no regularitzades, excepte menors, només poden ser ateses en les urgències. Amb aquesta contrareforma, Espanya passa d'estar en l'avantguarda entre els països europeus que garantixen la universalitat en l'atenció sanitària a la cua en la Unió Europea. En països del nostre entorn com França, Bèlgica, Itàlia i Portugal les persones estrangeres sense permís de residència tenen dret a cobertura sanitària.
    El tractament sanitari pot recaure en les ONG. Ací no cal parlar de falsedat, sinó cal denunciar que amb aquesta iniciativa política, el que es fa és atacar directament al nucli central de l'esperit de l'estat de benestar (solidaritat) convertint-lo en un estat benefactor basat en la caritat. En definitiva, es passa de ser ciutadans amb drets a ser clients (ja ni ciutadans) d'un sistema social del que si volen obtindre algun servei hauran de pagar-ho. La sanitat és un deure i una obligació estatal!
    ANA MATO, Ministra de Sanitat. Aquesta circumstancia no és cap fal·làcia sinó una autèntica tragèdia per a la credibilitat del sistema polític en general i per a la sanitat pública en particular. En cap país europeu una política amb els seus antecedents hi hauria aplegat a tindre la responsabilitat política que té.
    NOTA: Aquestes reflexions s'han obtingut d'alguns articles publicats en diferents webs que tracten aquestos problemes. Per tant, ací no hi ha res nou i molts ja ho hauran llegit, vist o sentit. Simplement, intente que amb la repetició cale un poc més.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook