Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Septiembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    ARGUMENTS QUE RES AFAVOREIXEN LA CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA

    Fa uns dies el Molt Honorable President de la Generalitat, Alberto Fabra, en unes jornades del PP celebrades a Gandia, va manifestar que, en aquests moments, l’important era declarar-se 'valencià o no', referint-se a les accions que des de el País Valencià estaven plantejant-se per al dia 11 de setembre coincidents amb la gran cadena humana que a Catalunya es preparava ( i que ha suposat un èxit polític d’importància indubtable) en defensa de la independència. Evidentment, aquells que, d’alguna forma, volien des d'ací solidaritzar-se amb aquesta reivindicació independentista catalana, els col•locava, per descomptat, entre els que es declaraven "no valencians"

    Aquests arguments polítics són molt perillosos i mai devien ser dits (ni pensats, però en el subconscient de cadascú no manà ni ell) no sols per aquell que a tots representa, sinó per qualsevol demòcrata que es apreciï.

    I aquest argument es perillós perquè, com l’historia ha posat de manifest, i no sols en qüestions identitàries, res costa passar de la desqualificació teòrica a la desqualificació pràctica, el fil entre la teoria i la pràctica, entre senyalar a l’enemic i “cremar-lo” en la plaça pública per “heretge”, és molt prim i estar en democràcia res garanteix perquè aquesta, en determinats moments, és molt fràgil davant actituds mantingudes per una majoria política que la sap traduir amb una majoria social mitjançant la manipulació dels sentiments amb la utilització perversa del llenguatge.

    La democràcia, al moure’s per majories no garanteix, que les forces polítiques puguen utilitzar els recursos i les regles de la mateixa democràcia (evidentment, des d’una perversió d’aquestes) per a començar una “caça de bruixes” amb resultats irreparables per a persones en l'àmbit individual així com per a la societat en general.

    ¿Quantes vegades, pel que suposà de vides truncades, amargades i arruïnades, així com d’empobriment cultural i social general, no s’han penedit els estatunidencs per aquella bogeria política (el maccarthisme) que suposà la persecució d’americans per ser (o presumptament ser) comunistes que es produí al acabar la segona guerra mundial i començar la “guerra freda”? L’argument dels que participaren en la “cacera” era idèntic a l’esgrimit pel nostre President, era l’hora de declarar-se “americà o no” deien de forma força manipuladora per la seua ximplesa argumentaria (i que recorda a altres eslògans que per ací en el passat funcionaren amb gran èxit, com aquell de “agua para todos”)

    Però, més valdria que no es repetiren arguments com aquests! El monopoli de la valenciania, com tantes vegades s’ha repetit per aquets llars en els últims anys, no el té ningú, però, almenys, podrien estar callats una estona aquells que ens han portat amb les seues polítiques de tota mena a la roina més absoluta!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook