Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 19
    Abril
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Badomies i la pel•lícula Cabaret

     

    La veritat són tantes les badomies que hom deu d'escoltar, sentir i llegir al cap del dia que resulta casi insuportable poder sobreportar-les sense que afecte a la salut mental. Per exemple, arrel de l'atrac “manu militari” de la majoria absoluta del PP imposant el repago dels medicaments, un dels responsables ix dient que al final la qüestió no te massa importància, el que es va a pagar ve a ser més o menys, l'equivalent d'una cervesa o un cafè. És a dir, damunt conya!, sinó té cap importància perquè fins moments abans d'aprovar - ho juraven i perjuraven que no ho anaven a fer-ho?
    Igualment, i arrel, també, d'aquesta mesura, els botiflers del “poder” no es cansen de dir i escriure amb referència al sistema de seguretat social espanyol que el mateix “tal com hui està dissenyat és insostenible” i, per tant, cal reformar-lo. Però, atenció, cal reformar-lo no per la part de dotar-lo amb més recursos canviant l'actual sistema impositiu i fent-lo mes progressiu i proporcional a les rendes com caldria (i obliga la Constitució Espanyola) sinó amb el retall de prestacions i amb el repago de les mateixes. És a dir, castigant als treballadors (estiguen en actiu o no).
    Per exemple, i en aquest sentit, hui la premsa publica que des de l'any 1981 (cal recordar que el mur de Berlín caigué en l'any 1979!) la tributació dels més rics en els països de l'OCDE no ha fet més que reduir - se, passant d'una mitjana de tributació del 49,3% al 41,5% i, per tant, els ingressos per aquest concepte han disminuït. Però, tampoc, cal perdre de vista que, al mateix temps, les desigualtats entre els ciutadans no han fet més que augmentar, de tal manera que els directius de les empreses que en 1979 (quina data aquesta més significativa!) guanyaven 30 vegades més que un treballador, en aquestos anys han passat a guanyar 110 vegades més (evidentment, sempre s'està parlat d'una mitja). En conseqüència, menys ingressos, ens han portat a més desigualtat i a menys prestacions socials (segur que algú m’acusa de reduccionista, però aquesta és, per desgràcia per als treballadors, l’historia recent, i no la que volen vendre - mos)
    Per últim, i malgrat la llista de dogmatisme barat és molt llarga, hi ha tornaré altre dia, doncs la secta neoliberal i els seus botiflers àvids de tocar “madera” són com el martell de Piló, la “badomia” més forta l'he sentit anant en l'autobús cap a casa a propòsit de l'expropiació de Repsol per part del govern argentí. Un grup de persones, prou joves, a tall que anaven comentant el tema anaven calfant - se, fins al punt que u d'ells ha explotat “el que han fet els argentins és intolerable i inacceptable, si nosaltres fórem Estats Units bombardejaríem Buenos Aires”.
    Aquest comentari, per moments, m'ha portat a la memòria la pel·lícula Cabaret que tant bé retrata l’ascens dels nazis (de la sense raó) al poder en Alemanya.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook