Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 28
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Canal 9, sentiments encontrats!

     

    A les 8 del mati del dia 22 d'agost de 2012 escrivia el següent:
    És realment dolorós parlar de l'ERO que el PP va a fer en Canal 9, ja que es tracta d'acomiadar res més que a 1.198 treballadors amb el drama que hui (i sempre, malgrat els temps actuals són especialment dramàtics) implica el que quedar-se sense treball.
    Des d'un posicionament estrictament polític el primer que s'acudix a la ment, després de tants anys d'ignomínia televisiva, és que ja que el PP ha fet tal estropici que carregue amb les conseqüències. El PP ha segut la que en aquestos anys ha manipulat la TV valenciana al seu capritx convertint-la en una televisió partidària i partidista sense cap vergonya democràtica, en una de les seues oficines de col·locació preferides així com en una cova de presumptes lladres!
    Però clar, estem parlant de persones que van a veure's la majoria, ja que altres per descomptat el PP no tardarà en trobar-los altres col·locacions (en el sector privat i inclòs en el propi sector públic), abocades a un sofriment que sols el que ho passa es capaç de poder avaluar-ho. I, per tant, no puc més que mostrar la meua solidaritat i ànim per a la lluita.
    A les 9 hores havia de deixar l'escrit ja que devia  traslladar-me a l'aeroport de València per arreplegar un familiar. Durant el trajecte, i amb tanta mala sort, sintonitze l'emissora de Ràdio 9 on una locutora (que desconec) estava entrevistant a Carlos Brawn, un dels economistes (?) de la secta neoliberal més conspicus, manipuladors, dogmàtics i, sobre tot, enèmic acèrrim del sector públic. Conforme es desenrotllava l'entrevista la meua indignació anava en augment, aplegant al summun quan aquest individu diu que el sector públic encara no ha fet l'ajust que deu fer i l'entrevistadora de forma totalment indigna e impròpia d'una treballadora pública és incapaç de retrucar-li enlletgint-li que a la ràdio televisió pública valenciana es van a acomiadar a 1.198 treballadors!. Aplegat aquest moment, he canviat d'emissora i he posat música clàssica (necessitava urgentment, recobrar la tranquil·litat d'esperit). Evidentment, no sé com a seguit l'entrevista, però tal com s'estava desenrotllant-se, en un to totalment afalagós amb les tesis de l'entrevistat, no crec que haja variat molt.
    Quan he tornat a recuperar l'escrit, de la reflexió inicial, per molt que vullguera rescatar-la, m'he sentit incapaç, són tants anys suportant i finançant un mitjà públic de comunicació convertit per la dreta en un “instrument de destrucció massiva” de l'objectivitat, de la veritat i de la professionalitat periodística que, aleshores i després de la bufetada matutina d'aquesta entrevista, no podia més que desitjar que tanquen el més aviat possible tots els mitjans públics de comunicació valencians! Ja està bé!
    Al cap d’uns dies, 27 d'agost, torne a l'escrit, més tranquil, sense haver vist ni oït ni un minut de programa algú fet des de els mitjans públics valencians i torne a recuperar la utopia de tindre una TV i una ràdio públiques valencianes (en el seu més ample sentit del terme) de qualitat així com a recuperar l'esperit de solidaritat i d'ànim amb tots aquells treballadors que van a ser acomiadats.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook