Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 15
    Noviembre
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    CANAL 9. UN ESLABÓ MÉS DE LA CADENA DE DERROTES!

    Sols aquells que comencen a caminar es assabenten de les cadenes que els tenallen” Rosa Luxemburgo
    A Canal 9 se li va perdre el respecte fins al punt que ni els familiars dels que la feien la veien. Per tant, aleshores, les llàgrimes pel seu tancament són llàgrimes de cocodril! En aquests moments tots són lamentacions, crítiques directes a l'actuació dels gestors públics i crítiques velades al comportament d’una gran majoria del personal que combregà amb una forma de gestionar la TVV que sols tenia aquest final, el tancament i la seua desaparició! Era com la novel·la de Gabriel Garcia Márquez “Història d’una mort anunciada” i si algú no ho sabia (o no s’ho creia) és perquè li era més fàcil ignorar-ho!
    Des que començà la crisi, i començaren a caure’ns damunt els burros que ens havien dit, i ens ho havíem cregut, que volaven, en qualsevol lloc públic o tertúlia privà que t’acostes sols sents donar lliçons de moral, ètica, justícia i política. I està be, la imaginació al poder que deien al 68! Però, tot l’anterior no és excusa per a creure i dir que si hem aplegat on hem aplegat al País Valencià, on el tancament de Canal 9 no és més que un eslabó afegit a una llarga cadena de derrotes (culturals, econòmiques, socials i polítiques), és perquè els valencians - per activa o per passiva - hem elegit aquest camí. En una dictadura el “camí” l’estableix el dictador, en una democràcia el poble!
    Aleshores, eixir al carrer i manifestar-se està bé, molt bé, però després què? Després quan es torna a casa i es repassa tot el que va quedant pel camí entra fred! Si se és capaç de fer i desfer així com destrossar tot el que s’està destrossant, es pot ser capaç de qualsevol cosa, fins al tancament real de tot el que representa no sols la nostra pobra i escassa autonomia sinó tot el que representa una democràcia tan feble com la nostra (i l’últim reial decret canviant les regles de joc a la TVV ho posa de manifest)
    I, naturalment, que entra fred. Perquè malgrat és diga que els gestors (polítics i directius) són els grans responsables - si hi haguera un mínim de dignitat personal i política fa temps que hagueren convocat eleccions -, inclòs, que, igualment, són responsables la majoria dels treballadors (i els seus representants sindicals) que acceptaven la situació - cal apuntar respecte als treballadors que el carrer és un lloc molt gelat i difícil -, el verdader responsable de la situació és el poble valencià per haver-ho consentit!
    Pocs valencians,a aquestes altures, poden dir que els han enganyat així com pocs podem excusar-se que no sabíem el que estava passant i el derroter que la política valenciana estava prenent. No ho poden dir! I si ho com a poble ho diguem, mentim i ens comportem com un poble covard que no assumeix les seus pròpies responsabilitats!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook