Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 02
    Marzo
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Cap a un municipalisme del segle XIX

    Cada dia que passa estic més convençut que aquesta “crisi” és, valga la redundància, l'única crisi que, com a tal, el sistema capitalista que coneguem a Europa ha patit, en tant en quan l'eixida de la mateixa, segurament, serà o bé el soterrament definitiu de les actuals relacions econòmiques i socials que durant aquestos últims 60 anys (més o menys) hem construït amb l'intent de fer un capitalisme de “cara dolça” o bé tornar a les més pures arrels del sistema. És a dir, a mig termini res serà com ho hem conegut (lluitat i patit)
    Per tant, són moltes les conquistes socials que van quedant derrotades pel camí i molts els conceptes, principies i arrels democràtics que, igualment, la força de les turbulentes aigües va arrastrant cap a la seua desaparició.
    En aquest sentit, vull referir-me, en aquestos moments, al fet objectiu que es vol acabar amb el mandat constitucional de la “plena autonomia dels municipis” (no vaig a entrar si l'existent és molta o poca, malgrat, evidentment, el sector local, de sempre ha segut el “germà” pobre de l'administració). És a dir, amb l'excusa de la crisi es vol acabar amb el nucli més primari de la democràcia, el lloc més prop on es resolen els problemes dels ciutadans i, per tant, el lloc on més fàcilment es podria portar a cap una nova forma d'entendre i practicar la democràcia, quan si, realment, es vol fer un sector local més eficient (?), ja una mesura tan fàcil i ràpida com eficaç, tancar ja! les diputacions provincials.
    Diputacions provincials que cal recordar són institucions decimonòniques que no obeeixen al principi de democràcia directa sinó al de democràcia indirecta, és a dir, els “diputats provincials” ho son en tant en quan son regidors d'ajuntaments i no per haver segut elegits pels ciutadans per a tal càrrec o representació. Però clar, no ho faran, perquè entre altres coses hi han “moltes boques agraïdes” que mengen d'ací i, sobre tot, perquè no hi ha cap voluntat de portar a cap una regeneració de la nostra democràcia, donat el perill que suposa que voten pels aires els actuals privilegis que les elits politiques actuals estan desfruitant. No hi ha cap col·lectiu que renuncie voluntàriament a privilegis de la importància dels que actualment desfruita la classe política hegemònica espanyola.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook