Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 17
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Ciutadà lliure versus ciutadà client

     

    La caiguda del Mur de Berlín, no sols fou paradigmàtica per als antics països coneguts com a comunistes de l'est d'Europa en quan suposà un gran canvi social en tots ells, sinó que també, malgrat  haja segut amagat interessadament pel que ha vingut en convertir-se en “pensament únic”, va ser paradigmàtic per a la part occidental d'Europa (coneguda com l'Europa lliure) ja que des d'aquest moment es va perdre el “fre” o "contrapés" que parava la voracitat d'aquells que tot ho fien a les regles del mercat. Havent desaparegut el mon comunista, que tot cal dir-ho de comunista tenia poc però així i tot funcionava com autèntic “contrapés” per a les vel·leïtats mercantilistes dels mal anomenats liberals, començà la “gran guerra” contra un model de societat - l'europeu que permetia que determinats interessos socials, com l'educació i la sanitat (inclòs la seguretat nacional) caiguera en mans privades i fora objecte de negoci.
    Els neoliberals presumiren que la “historia havia mort” i que, demostrat que no hi havia alternativa al model social basat en les regles del mercat - recordem, treballant per l'interés particular es treballa per l'interés social - l'estat no era més que un obstacle per al seu desenvolupament i, per tant, calia reduir-lo a la mínima expressió, deixant que tot, absolutament tot, es regira per la lògica mercantilista.
    Baix aquest prisma, que inclòs es plasma en un decàleg famós anomenat “Consens de Washington” en el que s'establiren el principis que regirien un futur ple de prosperitat de la ma del “mercat”, es començà a tota una desregulació del sector financer i, sobre tot, una política de baixada d'impostos amb l'excusa que els diners en les mans privades creaven més riquesa que en mans de l'estat.
    Qui no recorda com per exemple l'estrella del programa electoral del PP a l'any 1999 fou l'eliminació del IAE, un ingrés important per a molt municipis o com ZP va pronunciar allò que “baixar impostos també és d'esquerres”. Fals!
    Per tant, han segut les polítiques desreguladores del sector financer i de baixada d'impostos les que han, primer, segut la principal causa de la crisi que actualment ens acaça i, en segon lloc, les que han impedit que els estats hagen pogut donar una resposta equitativa i justa a la mateixa. Si havien segut buidats financerament, com anaven a poder fer front als grans reptes de la ciris!
    Tot al contrari, a l'haver-hi devingut el dogma neoliberal en “pensament únic” i monolític, sense cap contrapès (recordar el dit al principi, respecte al Mur de Berlín) en lloc de plantejar - se des de les elits governamentals tornar a tindre un estat fort que puguera fer front a les continues amenaces i actuacions dels grans conglomerats financers per fer-se amb el gran pastís de negoci que suposa l'educació i la sanitat (inclòs, la seguretat nacional) es seguiren practicant polítiques de reducció de les despeses públiques (política d'ajustos, diuen). És a dir, s'ha seguit buidant de contingut l'estat.
    En conclusió, els causants de la crisi que no son altres que les grans corporacions financeres, els grans organismes internacionals com el FMI i el Banc Mundial, i les polítiques portades a cap per els seus representants en els principals partits que governen els països occidentals, no sols no han segut “castigats” i rebutjats, si no tot el contrari, seguixen marcant el pas del temps. El qual vol dir que el futur que en espera sinó reaccionem, és molt més dur del que ens creguem i que tota una historia de construcció del ser “ciutadà lliure” haurà acabat per donar pas al ser “client” de servissis públics prestats per empreses privades.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook