Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 11
    Noviembre
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Com els ciutadans no anem a tindre ganes “d’assaltar”...

    Sempre he pensat que, en democràcia, quan a un representant democràtic en àrees de la seua responsabilitat se li moren ciutadans, com ha ocorregut en la festa desenrotllada al Madrid Arena, deu presentar d'immediat la seua dimissió irrevocable i posar-se a disposició de la justícia i de les institucions democràtiques per a assumir les responsabilitats de tot tipus que es deriven.
    Però clar, aquesta no és una opinió majoritària entre la classe política que regís el nostre destí, ja que, com a conseqüència dels molts cassos de corrupció que els assetja, han fet que, en lloc de comportar-se amb la dignitat que la seua representació obliga, s'impose la tesis de la presumpció d'innocència, és a dir, mentres judicialment no es demostre lo contrari “tots” els meus correligionaris de partit i, per descomptat, jo, som innocents. I aquesta tesis s'aplica sense cap tipus d'escrúpols a qualsevol circumstancia de l'activitat política.
    Així, passà a l'accident del Metro a València, als incendis d'aquest estiu i, alehores, a Madrid. Que córrega el temps, la justícia és més lenta que el cavall del roí a les pel·lícules de l’oest que tot s'oblida. I, així, tenim a un Camps o Costa de diputats a València, Andrea Fabra a Madrid, Trillo a Londres (què vergonya, caballers!) i Ana Botella a Madrid, aplicant a la política les regles de la pràctica caritativa.
    ¿Com els ciutadans no anem a tindre ganes “d’assaltar” aquesta democràcia subjugada pels interessos de les elits polítics que no obeeixen a més regles que aquelles que garantixen la seua supervivència i que no són altres que ser dèbils amb els forts i forts amb el dèbils?
    De veritat algú es creu que del pacte del PP – PSOE per modificar el tractament jurídic dels desnonaments va a eixir alguna cosa positiva pers als interessos dels treballadors? Tot fum de palla per amagar la verdadera naturalesa de les polítiques “criminals” que s’estan portant a cap!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook