Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 19
    Junio
    2011

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Crisi. Dogmàtics incansables (1)

     

    Resulta cansat quan no exasperant sentir, al fil de la crisi actual, opinions, casi totes respectables doncs sols les dels feixistes o racistes no son pas dignes d'aquesta consideració, de persones que, parapetant-se en la presumpta autoritat que dona un títol acadèmic o un càrrec de relativa importància social, són capaços de llançar afirmacions més pròpies de retors dalt de la trona que de “acadèmics” seriosos i responsables.
    Així, Leopoldo Pons Albentosa, Degà del Col·legi d'Economistes de València, sentencia “El sistema sanitario no es sostenible. Y esto no es un juicio de valor es un hecho”. És més, segons aquest reputat economista, la raó d'aquesta “insostenibilitat” no està en una deficient assignació de recursos, per dir-ho finament (doncs, en la Plaça 15 de Maig de València, segur que dirien, amb tota la raó, que és deguda al balafiament, dilapidació i malversació que els dirigents polítics del País Valencià han portat a cap en aquestos últims anys) sinó que la “culpa” la tenen els ciutadans que fan un mal ús d'ella. Per fer un poc de demagògia, la responsabilitat de la roïna de la Sanitat és dels malats que l'utilitzen!. I es queda tan panxo!.
    Evidentment, aquest no és un discurs aïllat ni és un discurs sense càrrega política i, molt menys, sense cap judici de valor. Al contrari, és un discurs prenyat de càrrega política i de judicis de valor. De càrrega política doncs en cap cas es posa en entredit, per eixample, el model de gestió sanitària que el PP ha portat a cap al País Valencià ni, per suposat, l'actual estructura impositiva que finança les despeses públiques, i de judicis de valor, doncs ja que tindre molt de “valor” per dir el què es diu.
    Però, la qüestió és repetir el mateix discurs fins al punt que el ciutadà, a l'igual que no pocs jueus en l'Alemanya nazi aplegaren a creure's que la persecució del que eren objecte era deguda que alguna cosa haurien fet mal, acabe convençut que la responsabilitat de la crisi és d'ells i acabe acceptant el “repago” quan no la privatització de la Sanitat.
    És a dir, acabe acceptant que el dret fonamental a la salut depenga del compte de pèrdues i guanys d’una empresa o, en altres paraules, accepte la mercantilització de la seua salut.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook