Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 25
    Marzo
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    D. ADOLFO SUÁREZ

    Parlar, aleshores, de D. Adolfo Suárez crec que no es pot fer sinó positivament i des de la gratitud dels demòcrates, ja que aquest fou “l’actor fonamental” de la transició del franquisme a la democràcia, malgrat que hi ha algunes decisions preses sent ell President, com la llei d’amnistia (1977), que hui és una llosa pràcticament inamovible per a poder jutjar els assassinats del franquisme. Però, en altre sentit, no es pot deixar de reconèixer la valentia que va mostrar quan, en contra de l’opinió de la cúpula militar, va legalitzar en un dissabte sant, també de l’any 1977, al Partit Comunista d’Espanya (en aquells moments sí que va haver-hi verdader “ruido de sables”, va dimitir l’almirall Pita da Veiga, ministre de Marina i Fraga, encara que després rectifica, ho qualificà “d’un autèntic colp d’estat”)

    Per altra banda, hi ha personatges polítics que passen a la historia no per ser un referent ideològic de cap mena, sinó per ser "el referent polític" d’un determinant moment de la història d’un país. Així, per exemple, Winston Churchill, que va ser l’aglutinador de tot un país com Anglaterra en la seua lluita contra Hitler, en les primeres eleccions que es fan acabada la guerra les perd. Adolfo Suárez, personalment, el col·locaria en aquesta categoria de personatges, fou l’home (o el polític del moment!) que sense ell no es pot entendre res d’aquest període de la nostra historia.
    Però, en tot cas, crec que la seua importància, com a persona i polític, fou aconseguir col·locar-se per damunt de les dos espanyes de les que parla Antonio Machado en el seu poema:
    Españolito que vienes
    al mundo te guarde Dios,
    una de las dos Españas
    ha de helarte el corazón
    Per últim, i encara que algú puga acusar-me d'instrumentalitzar a Adolfo Suárez, evidentment no és la meua intenció, em pregunte quant hem d’esperar els demòcrates perquè l’estat Espanyol rendeixa l’homenatge merescut a un dels seus grans presidents, com és D. Manuel Azaña. Quant hem d’esperar!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook