Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 30
    Agosto
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    De la crisi cal eixir des de la solidaritat

     

    Des d'Alemanya, i els seus països satèl·lits, no hi ha dia que, a conseqüència de la crisi, no ens recorden que son millors i que, nosaltres, junt a Portugal, Itàlia, Grècia (els PIGS, com sempre ens han conegut a l'Europa del Nord) no som més que una xusma que no sabem més que balafiar i fer el gos i, llavors, si aleshores volem estar a Europa, hem de pagar la penitencia a través de polítiques d'austeritat (que, per altra banda, sols ens porten a la roina i, tal vegada, sent aquesta la seua intenció real, fer-se amb el control d'aquestos països i aquestes societats)
    Però cal dir, entre altres moltes circumstancies, no sols que ací la gent ha treballat en aquestos anys tant com s'haja pogut treballar en altres llocs; que amb gran esforç de tota la societat s'ha a aconseguit tindre la joventut més preparada de la nostra historia, els qual és una garantia d'èxit per al futur a mig i llarg termini, així com que en tots aquestos anys hem aconseguit una estabilitat política en democràcia com mai havíem tingut. I que tot açò, com a conseqüència de les mesures totalment equivocades i que responen a posicionaments ideològics neoliberals que ens venen imposades per aquestos països que es creuen que han practicat i practiquen “l'excel·lència”, estan en perill de llançar-se a perdre.
    Per altra banda, cal recordar, ja que pareix que als alemanys no els agrada sentir-ho volent passar un tupí vel, que si aquest país a l'acabar la segon guerra mundial en que engrescà al mon, haguera hagut de pagar a Grècia (i a tota la resta de països) les indemnitzacions que pertocaven per tot el mal personal i material causat així com si per a la seua reconstrucció haguera d'haver acudit als mercats privats financers, mai haguera eixit del forat que ells mateixa havien provocat.
    I hui estem en una guerra, econòmica però guerra a la fi. Guerra ocasionada per unes polítiques neoliberals portades a cap que s'oblidaren (i seguixen oblidant) que el benefici econòmic no pot ser la ràtio que guie les relacions socials ni, inclòs, la relacions de producció. Unes polítiques que desregularen les accions del capital financer, és a dir, deixaren de vigilar-lo, i aquest, junt a les grans elits corporatives, ens han portat a la situació actual. Unes polítiques que han desarmat, amb la rebaixa dels imposts, als estats restant-los qualsevol capacitat per fer front a les debilitats. En definitiva, unes polítiques que, guiades per l'obtenció del màxim benefici econòmic (que es mentida que es traduixca en un màxim benefici social) no respecten res, ni des del punt social, com la sanitat, l'educació i inclòs la defensa nacional, ni des del punt de vista personal (de l'individu) com és el dret a tindre una vida digna on l'única finalitat no siga treballar (estan intentant crear un nou esclavisme del segle XXI).

    I d'aquesta guerra sols podrem eixir, de la mateixa forma que Alemanya i la resta d'Europa van eixir de la segona guerra mundial, des de la solidaritat. Voler seguir amb aquestes polítiques criminals que sols obeeixen a interessos ideològics de classe i que estan matant als països al matar als seus ciutadans, és “tocar tambors” per a convocar situacions que Europa coneix en demesia, portant-nos a tots, inclosos als països del nord, a la roina.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook