Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 03
    Enero
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    EL DUC DE PALMA NECESSITÀ DE “COL•LABORADORS NECESSARIS”

     

    L’auto del jutge instructor del cas del “gendríssim” diu que, entre altres actuacions, el Duc de Palma i els socis han estafat a aquelles administracions públiques, fonamentalment la valenciana i a la balear, que els havien contractat per a la prestació de diversos servissis. Segons l’auto, aquesta presumpta estafa a les administracions públiques del “gendríssim” i els socis consistia en que o bé facturaven despeses que no s’havien produït en la prestació dels servissis acordats o bé unflaven els preus de les partides que formaven part de l’execució dels contractes acordats. Per tant, i a conseqüència de les probes aportades en l’instrucció, els ha imputat.
    Però clar l’historia no pot acabar ací ja que el que s'ha descrit és sols una cara de la moneda, doncs si el “gendrissim” i els socis han pogut fer (i cobrar) el que han fet ha segut perquè altres amb la seua actuació (o no actuació) ho han permés i consentit. És a dir, l'altra cara de la moneda del “cas” és que en les administracions públiques per poder ocórrer el que segons l’auto del jutge ha ocorregut, ha segut necessari que algú (s) no feren el que devien haver fet i que, entre altres aspectes, no era altra cosa que complir amb les responsabilitats que tenien de fiscalitzar les factures per a comprovar la rectitud de les mateixes amb els servissis acordats, prestats, facturats i pagats així com, al mateix temps, verificar que els preus facturats per les prestacions eren preus similars i coherents amb els preus de mercat (tal com obliga i exigís la Llei de Contractes del Sector Públic)
    En definitiva, si el Duc de Palma i els socis han pogut fer el què presumptament han fet ha segut perquè han tingut el que en dret penal s'anomena “col·laboradors necessaris” que sense la seua actuació (o no actuació) res del que ha ocorregut haguera pogut donar-se (és a dir, si aquestos hagueren complit raonablement amb les responsabilitats pròpies del seus càrrecs)
    Però, com sempre passa quan “paga Wamba”, al final de la correguda ens quedarem de forma permanent amb dos pams de nas i amb la cara de “jilipolla” que se’ns està format desprès de tindre que suportar tanta presa de pel amb l’excusa de la maleïda crisi.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook