Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 31
    Mayo
    2012

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El jutge dels jutges sols respon front a déu!

     

    Assabentant-me aquestos dies del “cas Divar” he recordat les paraules amb què aquest jutge dels jutges (President del Suprem i del CGPJ) va pronunciar en la presa de possessió del Fiscal General de l'Estat. Res més que li desitjà “que Déu et guie en l'exercici del càrrec”. No li va desitjar que fora la Constitució i les lleis els seus guies sinó, precisament, “Déu” (però crec que no qualsevol “deu”, sinó el déu dels catòlics ja que és públic i notori que és un recalcitrant catòlic).
    I m'han vingut a cap, al contemplar la reacció totalment ademocràtica que aquest jutge dels jutges ha tingut front a la petició, no ja de dimissió, sinó que donara explicacions públiques de per què carregà a l'erari públic alguns caps de setmana que havia passat en hotels de Marbella. Aquest jutge del jutges no creu que haja de donar cap explicació i no ho ha donat a pesar de comparèixer, molt al seu pesar, en conferència de premsa, perquè te clar que ell (a l'igual que Franco) sol respon front a “Dios y la Historia”.
    Aquest jutge dels jutges amb la seua actuació posa de manifest que no creu que el poder que ostenta, malgrat així ho diga la Constitució Espanyola, tinga el seu origen en el poble (però qui és aquest? segur que en el seu més íntim es pregunta!) sinó que li ve directament de “Déu” i, per tant, com a dit, ell te la “consciència molt tranqui-la” perquè no ha fet res que moralment es puga considerar rebutjable.
    I, si haguera alguna cosa rebutjable, afegís jo, amb confessar-se prou!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook