Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 06
    Julio
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El NOU COLONIALISME CENTRALISTA QUE VOLEN IMPOSAR

    No fa molt des de “madrid”, i fet per “madrilenys”, presentaren el gran projecte de reforma de l'administració pública que, a més de ser una autentica mentida en els seues fins, inclòs els recursos que afirmaven que el país s'estalviaria de portar-se a cap, no es fonamentaven en cap estudi seriós (per altra banda, no és necessari, ja que la qüestió és molt més seriosa, com per fer cas de “savis” al servei dels interessos que representa la dreta al govern). En definitiva, i per no anar per les rames, és un projecte que com a adjectiu més suau es pot dit que és esperpèntic quan no fal·laç, manipulador i clarament de tendència ideològica centralista amb la finalitat d'acabar amb l'estat autonòmic.

    En principi, no està de més recordar que Alianza Popular, antecedent del Partido Popular de hui, no votà en les Corts Espanyoles a favor de la CE precisament per estar en contra del Títol VIII que, si no recorde mal, és on es regula l'estat de les autonomies. “Madrid”, sobre tot la dreta mes conservadora i carpetovetònica, sempre ha estat en contra de l'estat autonòmic i, aleshores, amb l'excusa de la crisi, volen acabar amb ell i soterrar aquell crit tan tronador que els ciutadans espanyols feren  de “llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”.

    No vaig a entrar en el fals debat de les duplicitats, perquè el més important és recordar a “madrid” que tenim una Constitució Espanyola que consagra l'estat de les autonomies, que deu respectar i no pensar que, per decret, com ha fet en les relacions laborals, pot canviar-la. El que deu fer, tot al contrari, és proposar reformes que aprofundixguen en l'autogovern de les regions i nacionalitats que hi ha a Espanya. Sobre tot, i en primer lloc, perquè els Estatuts d'Autonomia no són paper banyat, sinó que formen part del que doctrinalment és diu “bloc constitucional” i, per tant, cal  respectar-los, protegir-los i complir amb el seu contingut.

    En segon lloc, cal manifestar, igualment, que les autonomies no són essers estranys a l'estat, no són un “alien”, com des de “madrid” ens volen intencionadament fer creure, que s'han introduït en les entranyes del “cos” i que estan ocasionant tots els mals que ens assetgen (abans ho han fet amb altres institucions i col·lectius). Fals d'arrel, cal afirmar fort i alt, almenys per a que “madrid” s’assabente, que les autonomies són estat, i ESTAT en majúscules, amb tal força competencial que en alguns casos estan, inclòs, per damunt de l'administració central, i, en definitiva, no es pot modificar cap estatus administratiu de l'estat espanyol sense la participació activa de les autonomies.

    Per últim, i malgrat siga, un posicionament minoritari, crec que caldria estendre el regim especial foral del País Basc i Navarra, a la resta de les autonomies. És a dir, no ja que eliminar-ho, ni assimilar-ho a un regim privilegiat, sinó que caldria fer-ho extensiu, de tal manera que tots els recursos dels valencians, per exemple, els gestionarem els valencians, i aplegat el moment, negociar amb l'administració central, el que en aquest règim es diu el “cupo” o el cost dels servissis que l'administració central presta a l'autonomia. Al igual que als territoris forals. Si allí funciona, perquè no aplicar-ho al País Valencià!

    En aquestos moments, els valencians ens trobem, per example, que “madrid” gestiona i utilitza els nostres recursos i quan els necessitem ens ho presta amb condicions i amb interessos. És a dir, tenim amb “madrid” una relació que té totes les característiques del “neocolonialisme”

    Estic convençut, que gran part dels problemes financers (i de duplicitats, tal com els agrada vendre des de “madrid”) s'acabarien i, almenys, malgrat siga un aspecte molt circumstancial i purament anecdòtic però aclaridor de les relacions “neocolonials que “madrid” vol imposar a les autonomies de “règim comú”, s’acabarien les “xuleries” del Ministre Montoro i del Secretari d'Estat, Antonio Beteta.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook