Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 09
    Enero
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntò (XXX)

     

    Respecte de la contra reforma de la llei d’avortament que el PP vol portar a cap, hi ha una circumstància que ja fa temps vaig posar de manifest i que s'oblida. Com hem sentit fins a la sacietat, el PP, per boca del cínic Ministre de Justícia, diu que volen tornar a la llei de supòsits de l'any 85 (reformada restrictivament en algun dels supòsits que aquella legitimava), quan aquesta llei, esbalaeixin-se! va ser recorreguda davant del Tribunal Constitucional per Alianza Popular, sent el redactor del recurs el pare de l’actual Ministre de Justícia i pel mateixos motius pels quals ha segut recorregut la llei de terminis aprovada pel govern de Jose Luis Rodríguez Zapatero.
    No és que volen fer un regrés a l’any 1985, que ja és greu, sinó que, sobretot, aquesta proposta política del PP posa de manifest que el que menys els importa és la dona, els nasciturus i tot allò que rodeja l’avortament, l’únic que els interessa és controlar la llibertat (i imposar la seua moralitat) en aquest cas a les dones.
    Quan fa uns dies vaig llegir que el Vicepresident de la Generalitat s’oferia a Ciutadans i a UPyD a fer un tripartit “bo” enfront del possible tripartit “roin” (PSPV, Compromís i EU) més que una lectura política, possiblement per deformació personal, vaig fer una lectura un tant sardònica al pensar que al final de la correguda, com tantes vegades ja s’ha dit, la realitat imita la ficció i no al revés. M’explique. L’església catòlica, encara que està governada terrenalment per un Papa, aleshores, el seu govern real, és a dir, aquell que inspira les seues decisions no és més que un tripartit format pel Pare, el Fill i l'Esperit Sant. Per tant, res d’estrany resulta el fet que un partit d’obediència catòlica advoque per aquesta fórmula, d’entrada ja sap que la benedicció eclesial no li va faltar. El que resulta estrany és que aquells que és prediquen ateus imiten fórmules de govern eclesiàstiques. Serà perquè, sempre i a la fi, tot és una qüestió de fe?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook