Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 24
    Junio
    2017

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CCXXXVII)

    Si l'amnistia fiscal ha sigut, segons l'inefable Montoro, un bon instrument per superar la crisi, no té cap sentit prohibir-la per llei. Les crisis són inherents al funcionament del sistema capitalista, per tant, no els pareix que el que caldria fer és tot el contrari? Per altra banda, d'origen diví, diuen, és tractar bé a l'amic!

    El que és, és un instrument molt eficaç de la "lluita de classes" on sempre guanyem els mateixos. Mentre els treballadors han de suportar increments de la seua fiscalitat (i no sols via impostos indirectes) altres, posicionats prop del "poder", o millor, aquells que realment són el "poder", obtenen avantatges fiscals per als seus ingressos i patrimonis. La desigualtat, també, és inherent al sistema polític en el qual vivim.

    Això si, alguns d'ells, dels "rics" em refereix, després d'obtenir enormes beneficis en les seus empreses, gràcies, entre altres circumstàncies, a la súper explotació dels treballadors, "caritativament" fan donacions a l'estat. Com va dir el poeta, "el que inventà al pobre, inventà la caritat". Per haver-hi rics, han d'haver pobres!

    No estic en contra d'aquestes actuacions però que estiguin regulades mitjançant una llei de mecenatge que les dote d’objectivitat i transparència. Però, sobretot, estic en contra de l'acumulació de riquesa (i poder) en mans d'uns pocs!

    Per últim, Manolo Morán (1905 - 1967) és un dels grans actors secundaris (amb una vessat còmica impressionant) que ha tingut el cinema espanyol - amb més d'un centenar de pel·lícules al seu haver, entre les que destacaria "Benvingut Mr. Marshall"-. Doncs bé, no sé molt bé perquè, cada vegada que veig o escolte a l'actual Ministre de l'Interior, em recorda a Paco Morán.

    (Nota. Hi ha molta gent “calenta” perquè, pareix ser, que una de les reivindicacions dels estibadors era que els seus llocs de treball foren “hereditaris”. Però, anem a veure, no es la màxima autoritat de l’estat hereditària o és que a Ana Patricia Botin el seu càrrec li ha vingut per destí diví?)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook