Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 18
    Enero
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CLII)

    Legalment i democràticament podia haver-hi una altra composició de la Mesa del Congrés? Crec que no. El que en aquest moment passa és que la “pilota”, que durant tant de temps ha estat en la “teulada” del PSOE, ares de hui està en PODEMOS i aquest haurà de decidir entre deixar que governe el PP, pactar amb el PSOE o possibilitar eleccions anticipades. Cap de les dues primeres opcions li agraden (possiblement, pactar amb el PSOE és la que menys, ja que vol ocupar el seu espai electoral) D'ací tot el cabreig de Pablo Iglesias! Una cosa és l'elecció de la Mesa (que com pense no cabia altra composició i a la fi s'ha aconseguit un president progressista) i altra la possibilitat de tindre quatre grups al Congrés com pretén (possiblement tinguen que ser els tribunals els que ho decideixen) Bé, aquest és el meu parer. PODEMOS apostava per unes eleccions anticipades a consequencia de la paràlisi de la “vella política”, però les circunstancies polítiques que s'estan produint el deixen com l'unic causant d'una opció que si és produeix és la que menys agrada als ciutadans En qualsevol cas, temps al temps, que tot ho madura!

    Per altra banda, resulta curiós com Pablo Iglesias i Íñigo Errejón es reparteixen els papers de “poli bueno” i “poli malo”, com també feien Felipe González i Alfonso Guerra en la transició. En definitiva, la “nova política” copia l'estratègia de la “vella política”, en conseqüència com sempre he mantingut, ni nova ni vella, principis!

    Per últim, i respecte al tema tan controvertit del “xiquet” de la número 3 de PODEMOS, Carolina Bescansa, (hui m'ha donat per aquest partit, amb en el que, en tot cas, coincideix amb una gran part dels seus plantejaments, però no es pot sempre tindre la raó i cal ser molt prudent i fer cas a Schopenhauer quan deia allò que el saber sempre és limitat, però l'estupidesa il·limitada) em passa com quan repasse els programes de TV que han tingut més audiència i mai coincideixen en els que jo he vist. És a dir, vaig estar seguint l'acte de constitució del Congrés i en cap moment vaig reparar en si portava o no el xiquet, estava dins de la seua llibertat (i gust) i punt. Tots els comentaris, a parer meu, sobren. Però igual que mantinc aquesta postura, mantinc (pot ser contradictori, però què anem a fer) que els diputats de PODEMOS sobreactuaren en la seua presa de possessió (evidentment, estaven en el seu dret, però no va ser del meu gust)

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook