Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 11
    Julio
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CLXXV)

    Perquè existeix la mentida? Per necessitat, per covardia, per fugir, per manipular, per incapacitat social, per por, per instigar,..., o perquè és plaent crear una realitat paral·lela (i que algú sé la cregua).

    Felipe González és un home d'ordre (i amb molta experiència política i de govern) al que un "ningundi" com jo és difícil que puga esmenar. Però la realitat és que no comparteix la seua posició política de facilitar la investidura de Mariano Rajoy, simplement, per haver guanyat les eleccions, encara que aquest siga incapaç de sumar suficients suports parlamentaris com exigeix el nostre sistema parlamentari. Els ciutadans han col·locat al PSOE en l'oposició i allí deu estar (el discurs de la responsabilitat ja cansa)!

    A més està resultant obscè la pressió mediàtica que se està fent sobre aquest tema (facilitar la investidura de Mariano Rajoy) Tant està en joc per alguns?

    Moltes vegades es contempla positivament que els "actors" de la vida pública siguen capaços d'aplegar a aprovar propostes per unanimitat. És com, si quan es parlés o tractés assumptes que diuen "d'interès general" (en el que no crec, vagi per davant), hi haguera cert complex de culpabilitat, per posar-hi de manifest diferencies de criteri. En tot cas, soc de l’opinió que la unanimitat posa de manifest bé un conjunt de persones amb poca capacitat crítica, o una (o unes propostes) de baixa qualitat intel·lectual, tècnica, política o social. En altres paraules, la unanimitat en les decisions implica mediocritat, bé en les persones o bé en les idees o propostes.

    M'agrada (i em cansa a la vegada) sentir els discursos o parlaments que els representants polítics fan en les seus parlamentàries, ja que tinc la il·lusió de trobar-me a un nou Azaña. Però no hi ha cas, o se'n passen o no apleguen! Al meu perer recorren massa sovint a "adornar" els seus discursos amb figures retòriques com cites de persones "il·lustrades", anècdotes, experiències personals, etc. de forma innecessària (i pedant).

    Per últim, em pregunte si els mitjans de comunicació i tertulians ultra centristes, aleshores que Veneçuela pareix que haja arreglat els seus problemes i ha desaparegut dels seus al·legats, mamprendran amb els Estats Units d'Amèrica on s'estan produint greus altercats entre ciutadans i les forces de seguretat. Qualificaran als EUA un estat fallit, dictatorial i antidemocràtic on es produeixen fets tan greus com matar cinc policies per franctiradors o a on, presumptament, les forces de seguretat maten a la gent pel color de la seua pell?

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook