Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 19
    Julio
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CLXXVII)

    Totes les grans afirmacions són ... una gran mentida.

    El peix gran és menja al xicotet. Açò és més bell que la lluna. En tot cas, se li augura un gran pervenir a Albert Ribera ... en el Partido Popular. Temps al temps!

    Les coses són com són i no cm ens agradaria que foren i, més, quan no depèn de la nostra voluntat sinó de "poders" entremitjos que, amb l'excusa que tot és molt complicat, obliden d'on ve la voluntat dels vots que els han elegit.

    Una pregunta. ¿Els partits polítics i altres formes d’organització política que pretenen conquerir el “poder polític” amb la fi, diuen, de transformar la societat, en el moment mateix que s’integren en el sistema, no passen a formar part de les estructures opressores de la llibertat i, per tant, el que realment aconsegueixen és perpetuar unes relacions socials que aprofundeixen en la desigualtat, la injustícia i l’exclusió d’una part important de la societat? En altres paraules, es pot canviar la societat al marge del “poder polític”?

    Tots els anys en el mes de juliol a Almagro (Ciudad Real) es celebra un Festival de Teatre al qual els aconselle, que si poden, visiten. Però, no es perden el "micro teatre" (escenifiquen "entremesos" d'autors com Quevedo, Cervantes, Quiñones o Lopez de Rueda) que una companyia al marge del festival representa amb moltes dificultats de tot tipus.

    Respecte a les obres que he vist, personalment (evidentment, no sóc cap expert) m'han agradat més els textos que les escenificacions (no m'agrada la mania de posar estructures metàl·liques a l'escenari). En concret, el text de "Las Cervantas" em pareix excel·lent. "La Celestina" la sosté l'actuació de José Luis Gómez. "El Alcalde de Zalamea", amb Carmelo Gómez en el paper de Pedro Crespo, em transmetí poca cosa i "La Estància" recomane veure-la (el que no sé si la representaran en "províncias") per l'ambient transgressor que emet.

    Per últim, amb totes les misses (i altres cerimònies religioses) que en vida li feren al dictador, encara tenen dubtes d'on estarà en el més enllà i segueixen fent-li? Què poca confiança tenen, el que no sé és en qui!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook