Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 03
    Agosto
    2016

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CLXXXI)

    És la pràctica de la mentida contagiosa (ho dic perquè hi ha professions on pareix que lluiten per veure qui la diu més grossa)?

    Respecte a Felipe Gonzalez no m’apeteix entrar en debats o discussions sobre quin són els motius que li mouen a dir el que diu respecte a l’actual situació política. Que anem a fer! Però, temps al temps i, com diuen al meu poble, ningú caça sense gos!

    Montoro, ministre d'hisenda en funcions, segueix en la seua croada particular contra l'autonomia municipal (consagrada en la Constitució Espanyola). Aquest polític deu patir d'alguna malaltia d'aquestes que anomenen "rares", ja que, en cas contrari, no hi ha cap explicació. I sort que pertany a un partit que s'adjectiva presumptuosament de "constitucionalista". Apanyats anem amb “constitucionalistes” com aquests!

    Albert Ribera, al que no sé si titllar d’espavilat o d’incaut, li agrada molt parlar de “partits constitucionalistes” al referir-se al PP, PSOE i a CIUDADANOS, deixant fora a la resta de partits com si foren “apestats”. Quan el sent, em recorda allò del Senyor dels Anells, “el meu tresor, el meu tresor”. Possiblement es creme les mans amb el seu tresor.

    Respecte a la situació política diabòlica actual hi ha un tema que rarament apareix en els debats (i discussions) que alguns mitjans de comunicació programen y si apareix és per a despatxar-ho amb els mateixos tòpics de sempre (evidentment, ho fan des de “madrid”). Em refereix al “problema” de Catalunya. Cada partit d’obediència “madrilenya” té una solució i alguns d’ells sols es posen d’acord per prendre decisions que l’únic que fan es aprofundir en les diferencies i, per tant, empitjorar el problema. Crec que mentre la “qüestió catalana” no es resolga va a ser molt difícil (per no dir impossible) resoldre l’actual “laberint” en que es trobem.

    Per cert, ací tothom deu moure's per facilitar la investidura de Mariano Rajoy menys ell i el seu partit. Si no fora per la serietat del tema i, sobretot, pel respecte que em mereixen les persones afectades per aquesta infermetat, pensaria que són autistes.

    Per últim, i a propòsit de Montoro, m’agradaria fer-li una proposta. Al igual que “persegueix” als ajuntaments i treballadors, perquè no ho fa a les confessions religioses obligant-les a que paguen el mateixos impostos que la resta de mortals, així com, per exemple, controlar els ingressos anònims que reben! Si ho pensen bé, no és una forma, com altra, de “blanquejar” diners.

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook