Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 11
    Abril
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CXI)

    Primer aplicaren unes polítiques econòmiques que ens portaren a la roïna. Després ens acusaren faltant a la veritat d’haver produït aquesta roïna per haver viscut per damunt de les nostres possibilitats. Per últim, i com a càstig, ens amargaren la vida sotmetem-nos a ajusts econòmics i socials i, per últim, ens acusen de anti-patriotes si no donem la nostra conformitat a aquestes mesures a què ens hi ha sotmet. És a dir, sinó peguem la cabota com a borregos sense criteri! Em donen ganes d’enviar-los al lloc que l’admirat José A. Labordeta va enviar als diputats del PP en el Parlament espanyol!

    Quina lliçó d’independència ha posat de manifest el governador del Banc d’Espanya amb les declaracions que ha fet donant suport a les polítiques econòmiques portades a cap per Govern del PP. Però és que no s’ho poden evitar, es diuen liberals però quan apleguen a controlar el poder polític no fan més que instrumentalitzar tot l’aparat de l’estat en benefici partidista i partidari.

    Ni Toni Cantó (ni UPyD) són sants de la meua devoció, però no puc més que reconèixer la coherència de la seua actuació. Quan un partit obté el resultat que ha obtingut en les eleccions andaluses no es pot més que exigir responsabilitats a la direcció del partit. I si aquesta no actua en conseqüència fer el què ha fet. En aquest sentit, recorde que una vegada vaig fer un article a la premsa demandant la dimissió del secretari general d’un partit que havia obtingut un resultat força dolent ací al País Valencià i des de llavors no em saluda. Si d’alguna cosa pequen la majoria de partís és de ser molt poc autocrítics. Si foren capaços de practicar l’autocrítica sols en un 50% de la crítica que fan a la resta de partits, ja ens podríem donar per satisfets!

    Per últim, hi ha partits que la seua existència està en funció de la existència d’un determinat polític. És a dir, hi ha una combinació simbiòtica entre els dos. Per exemple, el CDS era el partit de Adlofo Suarez i, almenys en el seu moment pareixia prou clar i com així va ocórrer, sense la seua figura la seua existència estava avocat al fracàs i la desaparició. I si fem un poc de memòria, no és l’únic partit que respon aquesta lògica. Doncs bé, UPyD, al meu entendre, respon igualment a aquesta lògica. Sense Rosa Díez, aquest partit agonitzarà i desapareixerà (l’engolirà possiblement, Ciutadans). Temps al temps!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook