Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 25
    Noviembre
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CXLIII)

    Un dels principis d’actuació més aconsellables, i que sobretot la classe política havia de practicar, és aquell que diu que les persones som esclaus de les nostres paraules però amos dels nostres silencis. Ho dic a propòsit de la Secretaria General del PP al País Valencià que ha definit al seu partit com “l’esperança dels treballadors” La qüestió ja no és tant en les polítiques laborals portades a cap en aquests últims anys (que també), sinó en el desvergonyiment que implica dir-ho, com si els ciutadans no estigueren assabentats dels interessos que com partit de dretes representa (que res ha de veure en el que després es vota)

    En aquest mateix sentit, em pregunte com podem desitjar una excel·lència en educació si tenim un Ministre del ram que lamenta el que hi ha massa joves que poden accedir a les universitats. En un país seriós aquest polític hauria sigut cessat automàticament i enviat a les cavernes més profundes de l’infern de Dante condemnat al “racó de pensar” tota l’eternitat!

    Per altra banda, i amb la finalitat de relaxar-nos un poc, m’agradaria significar dues situacions relacionades amb l’espectable de l’esport.

    Malgrat tot siga amb prou de retard, es necessita ser molt candit per posar-se davant de la TV per veure, fer força i alegrar-se del triomf d’un esportista com Lorenzo, campió del món de motociclisme que, com ha reconegut, no tributa en l’estat espanyol (no crec que siga l’únic). Circumstancia aquesta que posa clarament de manifest el “espanyolisme” ranci i manipulador que cultiven les elits en general, en aquest cas esportives. Després, aquestes mateixes elits, no tinc cap dubte, critiqurn el fet que es xiule l’himne nacional! En tot cas és d’esperar que a l’any vinent Lorenzo quan guanye alguna carrera pose l’himne del país on tributa, tot siga per coherència patriòtica!

    Per últim, el dissabte passat va ser un dia trist per a “Madrid”, ja que, futbolísticament parlant, va ser humiliat per “Barcelona”. L’equip de la capital de “l’imperi”, el Reial Madrid, va ser derrotat pel FC Barcelona, en el seu propi territori. Però no és aquesta qüestió la que em crida l’atenció, sinó el que realment em produeix fàstic és la “vara” que ens han donat, no sols abans del partit, sinó sobretot, en el post - partit, com si es tractés d'una tragèdia “nacional”. Que ho facen les TV’s privades allà elles en les seues audiències, però que ho faça tota una televisió pública com TVE no te passe. És, realment indignant! Per a mi, futbolísticament parlant, va ser molt més important els 3 punts aconseguits pel Llevant al camp del Molinón que la “tragèdia” nacional - madridista. Però clar, el Llevant és un equip de “províncies” que sols ens interessa als “provincians” i el Reial Madrid és l’equip galàctic, com anem a comparar!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook