Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 19
    Mayo
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CXVII)

    Pablo Iglesias, el líder de PODEMOS, acaba de sentenciar de mort a les llengües minoritàries de l’estat espanyol - com pot ser el valencià - quan defén que els pares tenen el dret a educar als seus fills en la llengua que ells decideixen. I on queda el dret dels valencians a què la seua llengua, que per altra banda és cooficial al País Valencià junt amb el castellà, no desaparega? Si és que a la fi, tots el carpeto -vetónics en determinats temes són i es comporten igual. Defensors d’un centralisme ranci (i avorrit)! Quan comprendran que, si volen construir  Espanya, hauran d'oblidar-se de "España”?

    Si recorden el relat que ens veneren per portar a cap les retallades socials era que, a conseqüència d’haver viscut per damunt de les nostres possibilitats, ens havien endeutat en demesia i calia retallar (estalviar) en benestar social per poder tornar els préstecs i, sobretot, no endeutar-nos més. Doncs bé, aleshores l’endeutament públic hui és vora el 100 del PIB, uns 30 punts per damunt del que era quan començà la crisi (i per descomptat més elevat que el que hi havia en l’herència de ZP) Per tant, el relat que ens contaren era mentida, tan mentida, que aquest creixement de l’endeutament no ha sigut obstacle perquè el govern anunciï en plena campanya electoral ajudes, subvencions i bonificacions socials que, de portar-se a cap (no s’ho creuen ni ells), incrementaria el dèficit públic i ens abocarà (segons la seua coherència argumentaria) a noves retallades en l’estat de benestar (del poc que queda). En definitiva, mentida sobre mentida, van construint una societat fonamentada en la desigualtat i en l’empobriment general. O ells treballadors s’espavilen o socialment estan “sentenciats a mort”

    Per últim, hom està ja cansat de la campanya electoral. Cansat de sentir tantes “badomies” i “mangarrufes” per tots els costats. Crec que va sent hora d’aplicar la ironia a tot allò que la rodeja, ja que és impossible prendre-la seriosament (i més quan el dissabte vaig sentir a Gonzàlez Pons)

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook