Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 23
    Junio
    2015

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    Nacional Valencia

    El Puntxò (CXXI)

    M’ho comentava un amic i crec que és cert. Aleshores, hi ha un corrent sociopolítica prou estesa entre els centralistes valencians que consisteix en la defensa del valencià però des del castellà! Pareix una gran contradicció, però ací al País Valencià qualsevol cosa pot ocórrer, ja que, possiblement, som l’únic poble del món que menysprea mitjançant el maltractament la seua llengua.

    Com pot ser que de la situació política, social i econòmica de Grècia i de la seva negociació amb la “direcció” de la UE es manipule tant! Cal fugir, com del foc, dels mitjans generalistes d’informació, la majoria controlats per corporacions financeres, per trobar una informació no interessada als interessos d’aquestes. Per exemple, no és veritat que el poble grec haja rebut 200.000 milions d’euros i que no vullga complir amb els seus compromisos amb la UE.

    En tot cas, i amb independència del resultat d’aquestes negociacions, Europa no pot ser un conjunt de reglaments i directives (per altra banda, d’una clara tendència ideològica) imposades als ciutadans, ja que es fan des d’una més que dubtosa legitimitat democràtica. Europa hauria de caminar, al contrari, cap un aprofundiment de la seua identitat cultural que indubtablement portaria una major identitat política mitjançant una transformació democràtica de les institucions europees.

    Per últim, atenció a la recuperació política de l’exministre socialista Jordi Sevilla per Pedro Sánchez. Era una qüestió de temps! Dic atenció, perquè només aterrar ha deixat la seua empremta al dir que cal treballar des (del dogma, açò ho dic jo) de l’estabilitat pressupostaria, quan les conseqüències de la seua aplicació porten a la mort del sistema de benestar social, tal com l’enteníem fins hui. Però hi ha idees (i polítiques) que les elits dirigents es creuen amb el dret a no haver de demostrar la seua eficàcia social. Per molt que fracassen i siguen una roïna per als ciutadans s’insisteix en elles com si res!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook