Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 31
    Julio
    2013

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El puntxó (IX)

     I

     

    Es posen com es posen, ni els magistrats ni els jutges poden militar en partits polítics i, per tant, menys el President (i la resta dels membres) d’un Tribunal Constitucional que. per mor del nostre aparell democràtic. s’ha convertit en una segona càmera legislativa. Per tant, a aquest President no li quedaria (i no sols per haver mentit) més camí que la dimissió, però el PP sap el que es fa i sap la escassa, per no dir, nul·la capacitat de pressió que té l’esquerra. Sols cal recordar, com Ana Mato, Feijoo i altres seguixen vius “políticament”

    Però, als socialistes encara els passa poc. Zapatero durant els casi huit anys que va governar li va ser impossible aplegar a un acord amb el PP, degut a les condicions inassolibles que aquest partit posava, per a poder portar a cap els canvis obligatoris al Tribunal Constitucional. És més, aplegat el moment anomenà com a President el Consell General del Poder Judicial (que a la vegada és del Tribunal Suprem) a un magistrat de dretes.

    Però, tal com diu A. Machado, “no hay mal que cien años dure, ni gobierno que perdure” esperem, que l’esquerra quan torne a governar (que no manar, com li agrada a la dreta) haja desprès la lliçó i actue en conseqüència (continuarà)

    II

    Sentint les noticies del desgraciat accident ferroviari a Santiago, i sense voler justificar la més que possible irresponsabilitat del conductor del tren, resulta miserable i detestable com s’està carregant tota la responsabilitat sobre aquest, quan hi han tants interrogants per resoldre i contestar. Per exemple, com un tren que pot circular a tanta velocitat i, en conseqüència, posar en perill la vida de tantes persones pot dependre solament de les “mans” del conductor? Evidentment no pot ser i, per això, existixen mesures de seguretat que en aquest cas no s’havien previst. O, per exemple, qui o quins són els responsables polítics i tècnics de fer aquest disseny d’entrada a Santiago. És difícil creure que no hi havia altres alternatives tècniques de circulació que no fora passant per aquesta corba? Segur que existien, però segur que, també, presumptament, serien més costoses. Evidentment, als jutges els correspon delimitar les responsabilitats penals i civils de tants morts i ferits de tots aquells que han tingut responsabilitat en l’accident i que van més enllà que de la del conductor.

    Per últim, quin mal gust de boca deixa tot el tractament polític i mediàtic que d’aquest terrible accident s’està fent comparat amb el quasi silenci amb que és tracta l’accident del Metro a València, com posà de manifest el programa “Salvados” (i la pròpia historia de la tragèdia) on hi havia gent que deia no haver-se assabentat del mateix. Tot sembla, per desgracia, que no tots els morts (i familiars) son iguals per als responsables polítics així com per als grans grups de comunicació que imposen el que la gent deu saber.

     

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook