Blog 
Des de la trinxera
RSS - Blog de Vicent Gisbert Monzó

El autor

Blog Des de la trinxera - Vicent Gisbert Monzó

Vicent Gisbert Monzó

No importa el que hom és sinó on està. Les coses són, les persones estan.

Sobre este blog de Nacional

Atrévete a ser sabio! La mayor parte de los hombres están ya demasiado fatigados tras la lucha contra la necesidad, como para animarse a afrontar una lucha contra el error; y cuando siente necesidades más elevadas, adoptan con ávida fe las fórmulas que el Estado y la Iglesia les proporciona. ...


Archivo

  • 24
    Junio
    2014

    Comenta

    Comparte

    Twitea

    El Puntxò (LIX)

     Encara com que ja d’acabat l’abdicació, la proclamació i el mundial de futbol perquè menut mes ens esperava. S’hauran dit badomies respecte a aquests esdeveniments! Respecte del futbol res en bé de nou, ja que el discurs és tan simple com manipulador i el porten repetint des de fa tants anys que m’esvara.

    Malgrat tot, com el futbol és important, mal que pese, en la vida social d’aquest país, sí que vull apuntar (ja se sap, tots tenim quelcom d’entrenador dins de nosaltres) que Del Bosque és un entrenador de l’estil de Miguel Muñoz o Luis Molowny, que més que entrenadors eren “gestionadors d’egos”, en alguns casos més superlatius que el “d’Ansar”, i així ha quedat demostrat, quan els egos han fallat ha segut incapaç o no ha sabut prendre les decisions que qualsevol entrenador haguera pres (el qual no vol dir que la historia haguera segut altra). I, sobretot, al final ha segut, també, com tants seleccionadors en el passat, la seua llista de seleccionats condicionada per la premsa madrilenya que són tan atrevits que inclòs volien condicionar la selecció de Brasil diguen a Scolari a qui havia de seleccionar. Però, com deia abans, res de nou sobre la terra, els “centrinos” es creuen el melic de la seua Espanya!

    Per altra banda, i aquesta qüestió sí que és realment important, pel que respecta a l’abdicació i proclamació del nou rei, Felip VI, em pregunte com persones de la qualificació i prestigi professional com alguns dels que han escrit articles en la premsa, com per exemple, l’admirat Santos Julià, poden, per defensar el seu posicionament monàrquic, apleguen a dir, com ha dit aquest, que parlar aleshores de república o monarquia és oblidar la historia o plantejar problemes de principis de segle XX ja superats. Per no fer menció d’aquell que deia que plantejar, aleshores, república o monarquia era un error i, sobretot, un error innecessari. Mai pot ser un error preguntar als ciutadans, altra cosa, és que alguns, instaurats en un sistema democràtic elitista on el ciutadà és un convidat de pedra al que s’invita (i manipula) cada cert temps a votar per després oblidar-lo (“democràcia feudal” l’anomene personalment), la pràctica d’una democràcia participativa que les noves tecnologies està propiciant és un trage que els fa por i espanta.

    Bé. Es posen com es posen, la monarquia és una institució que, naturalment, per consens social la societat pot acceptar, però que és totalment contradictòria amb els principis democràtics. Al monarca no l’elegeix el poble que ostenta la sobirania nacional! En un principi la monarquia era d’origen diví perquè així convenia sobretot a l’església catòlica apostòlica romana, ja que li garantia uns privilegis terrenals que d’altra manera no tindria, però, aleshores, desapareguda aquesta circumstància soci - política, la monarquia no té més sentit que el mantindré una superestructura de poder controlada per les elits polítiques que estan al servei dels poders financers, industrials i comercials per mantenir les seues posicions de privilegi.

    En democràcia qualsevol institució que represente la sobirania nacional deu haver segut elegida per aquesta, negar açò és negar, repeteix, el principi democràtic per excel·lència que al poble sols el pot representar aquell que haja elegit (malgrat que aquest siga “Ansar”). El que pareix mentida, o dona molt de coratge pel menyspreu que suposa a la capacitat de decisió dels ciutadans com si fórem menors d’edat o no sabérem el que volem i per això altres han de decidir per nosaltres tutelant-nos, que ares de hui es tinga que recordar o reivindicar aquest principi, Pareix mentida!

     

    Compartir en Twitter
    Compartir en Facebook